Dia de Nadal. Sant Antoni sur Mer. L'Ona em desperta i amb la pota m'aparta el nòrdic del cim. Una clara indicació que l'hora del passeig ha arribat. Són les vuit, i ens n'anem cap a la platja. Sant Antoni és un desert. Al passeig gairebé no hi ha ningú.
Fa un dia més aviat gris, amb temperatures inferiors a les d'ahir però clarament superior a les que tocarien. Es respira una tranquilitat màgica. Anem a tirar pilotes a la sorra. L'Ona córre i salta amb una felicitat que fa mitja enveja.
Al pont de la riera Aubi em trobo en Roger i la Dolors, plens d'energia, caminant direcció a Torrevalentina. Xerrem una estona i ens desitgem Bon Nadal. No ho podem evitar i acabem parlant de la CUP i de la incomprensió que tota aquesta situació kafkiana ens provoca.
En els que venim del federalisme, en els que vam fer el pas endavant en la convicció que allò era el que, especialment socialment, calia tot això encara ens neguiteja més. Que un país estigui pendent dels resultats de la votació de 3.000 persones em sembla contra natura. Li vaig demanar al tió salut i sentit comú. Sense aquests dos ingredients no hi ha res que rutlli.
El millor que podria passar diumenge, i ho desitjo de tot cor, és que la posició més radical de la CUP s'imposi i ho engegin tot a rodar. Ara ja és una qüestió de dignitat i de restauració mínima de la consideració de Catalunya com a país. No es tracta de Mas, a que segurament li tocarà batre's en retirada a les eleccions del març de 2016; no es tracta del Procés, tocat de mort arran de molts factors (però en particular per l'errada estratosfèrica que va suporar la declaració del Parlament de Catalunya, extemporània i estèril), es tracta que el sentiment majoritari d'un poble no es vegi humiliat de forma tan dolorosa. És el regal que li demano als Reis d'Orient.
Ens acomiadem i segueixo amb el llençament de pilotes per la platja a una Ona que avui sembla tenir més energia que mai. Arribem a Palamós i ens aturem a la Pastisseria Cal Joan. Avui, dia de Nadal vull complir amb el darrer desitg que el meu pare em va expressar dos dies abans de morir: "Jaume, pagaria el que fos per un cafè amb llet i un crusant de Cal Joan". Doncs papa, m'ha costat tres anys i mig, i he volgut esperar a un dia especial, però avui ho he fet. El millor crusant que en menjat en molts anys, a la teva salut, i que des del Cel ho puguis veure. Arribo a ca la meva mare i li faig un petó.
Malgrat despropòsits i misèries, la màgia del Nadal encara ens ajuda a creure en aquest món.
Bon Nadal a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada