2015: un altre any trepidant

Escrivia ara fa un any la meva visió del que havia passat a Catalunya, Espanya i el Món, i acabava amb aquesta frase:

Estan passant tantes coses a l'hora i totes tan depressa, que el Món ha esdevingut un lloc fascinant. El balanç personal i profesional de l'any 2014 és prou positiu. No espero més temps per escriure (el meu gran cavall de batalla) perquè les perspectives professionals semblen anticipar que no serà possible....

Personalment ha estat un bon any, un molt bon any, m'atreviria  a dir, tan professionalment, amb l'adjudicació d'un projecte molt important als Estats Units (que em fa una particular il·lusió), com personalment, finalment amb el canvi de pis que tan desitjaven l'Anna i en Marc.

A nivell de "Reflexions de Taverna" he aconseguit el proposit que m'havia fixat de continuar escrivint amb regularitat -malgrat haver tingut més feina i haver viatjat més que mai- i arribar a l'objectiu de 150 articles al 2015, i un nivell acumulat de lectures (o entrades al blog, al menys) de més de 29.050. Em dóno per satisfet si amb algún dels meus articles he aconseguit interesar algú. Al capdevall aquest és l'objectiu de tot narrador, seduir o fer cómplice (això m'ho va explicar fa molts anys el meu vell amic Jordi Angusto, que ell sí que escriu de debò).

Doncs  si els 2014 va ser fascinant i trepidant, què no podríem dir del 2015? La realitat ha superat, de totes totes, les expectatives. Han passat tantes coses que és impossible fer-ne un resum seriós en un sol article. Ara bé, sí que m'agradaria acabar aquest darrer blog de l'any amb una pinzellada de coses que han passat i que penso que tindran una gran influència en les nostres vides en el futur, a més curt o més llarg termini.

• Consciència per fi que la contaminació pot acabar amb el planeta i que la sostenibilitat acabarà afectant de forma pràctica la nostra vida quotidiana. Les restriccions a la utilització del vehicle a Paris, Romà o Milà en són només una petita mostra.
• Consciència que la sostenibilitat del sistema de pensions (a Espanya com a mínim) està del tot en dubte, per l'evolució de la demografía, la creixent longevitat i la precarització de la classe mitja.
• Consciència que ha començat una certa recuperació econòmica però que mai més res serà com va ser.
• Consciència que l'estat del benestar ha consolidat el seu desmuntatge i que mai més tornarà a ser el que van viure els nostres pares (i nosaltres fins fa quatre dies). Consciència que els nostres fills -i els nostres néts- viuran amb tota probabilitat molt pitjor que nosaltres. Els nostres fills seràn la priemra generació de la "reculada" en tres generacions.
• Consciència que el terrorismo islàmic ha esdevingut un problema global, que també ens pot afectar a nosaltres i que el món és un lloc cada dia més petit i més insegur.
• Consciència que el Procés Català ha patit una sotregada molt important, però que està lluny de ser irreversible: "el problema catalán seguirá existiendo" i emprenyant una gent de Madrit -concepte- els de la Castella imperial, que ens volen colònia obendient i espanyola, cosa que no aconseguiran mai.
• Consciència que a Catalunya i Espanya les majories absolutes s'han acabat i que la unilateralitat deixarà pas a una polifonia en la que s'haurà -per fi- de debatre, negociar i arribar a acords.

El millor de tot però és que, al menys políticament, ens espera un 2016 també trepidant, com a mínim tant com el 2015.

Me'n vaig de vacances fins el dia 6 de Gener.

Bon Any a tothom!