Aquest cap de setmana llarg he estat a casa d'uns amics a Madrid, als que vaig conèixer quan vivia als Estats Units i amb els que -amb molt poques interrupcions- des de 1998 celebrem amb retard en Thanksgiving (ella és americana i ell de Santoña, i tots dos tenen les tradicions nord-americanes molt arrelades) amb un àpat tradicional dels Estats Units amb gall dindi, puré de patates i de poma, farcit, "gravy" i "apple pie".
En aquesta trobada anual, de vells amics i parelles solem parlar de tot i més, especialment després de crospir-nos un gall dindi de set quilos i mig i regar-ho amb unes quantes ampolles de Carmelo Rodero criança. Habitualment sóc molt poc procliu a parlar de política en aquestes trobades en un acte de prudència que m'ha estalviat moltes vegades perdre amistats de forma absurda.
Aquest any però m'he vist forçat a trencar la norma perquè "la deriva independentista" d'Artur Mas ha monopolitzat una part de la conversa. Res que no pogués imaginar. Molta desinformació fins i tot en persones moderades i amb un nivell d'educació superior, i en algun cas, fins i tot excels.
No m'he fet fort en res excepte quan m'han repetit la cantarella del FLA i de la insolvència de Catalunya. Aquí no he pogut més i he esclatat explicant que la realitat és la generació d'un 20% del PIB espanyol i un 25% de les exportacions, i un retorn de l'Estat que frega la ignominia. He acabat citant la frase tòpica, però no me n'he pogut estar: "Se'ns pixen a sobre i diuen que plou". No sé si ho han entès, però com a mínim han respectat el meu emprenyament.
El més curiós de tot -a part dels tòpics de la desinformació sobre la realitat catalana, invocant fins i tot multes per no retolar en Català!!!!- ha estat la pseudo unanimitat en a qui votar a les eleccions del 20-D. És curiós com persones d'una afinitat total al PP durant molts anys i d'altres amb afinitatat total al PSOE durant els mateixos, estan ara absolutament convençuts que cal votar Albert Rivera.
Els més d'esquerres-intel·lectuals: perquè els convenç el programa econòmic del professor Garicano.
Els d'esquerres somia-truites: perquè veuen en Rivera com un adalid contra la corrupció i aire fresc.
Els de dretes: perquè veuen en Rivera un reformador que no s'avergonyeix de la idea d'Espanya (gran).
Els de dretes-dretes: perquè es manté la concepció jacobina i anti-catalana de l'Estat, que veu en Rivera un continuador de la política colonial Castellana (òbviament ells no ho expressen així, però se'ls entén tot), i sobre tot un fre Català a l'independentisme Català.
Conclusió? Home, fer extrapolacions d'una mostra de 10 individus és fer inductisme ingenu, especialment després de la "derrota" televisiva comunment reconeguda de Rivera al debat a quatre d'A3 Media, però val a dir que els arguments per a sumar per part de Ciutadans, a menys que en el que queda de campanya cometin una errada monumental, estan funcionant de meravella.
No m'extranyaria que Ciutadans desbanqués el PSOE com a segona força política (i ho dic 9 dies abans d'acabar la campanya). Que consti en acta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada