Eurodòlar

Els camins del senyor dòlar són insondables i inescrutables, per això arribo a la conclusió que no hi ha ningú (que no disposi d'informació privilegiada) que tingui la més remota idea de com es bellugarà la cotització de l'Eurodòlar en les propers mesos.

Si haguéssim d'aplicar la racionalitat i el cartesianisme, és a dir, allò que ens van ensenyar a les facultats d'economia i que després la vida real ens ha acabat de fer assilimar, de vegades a batzegades, pa4 dòlrtiríem de la premisa que la cotització de dues monedes (quina de les dues és més forta  i quina més feble i per tant quins productes són més competitius en funció de la divisa en el que es venguin o es comprin) depèn d'un concepte tan simple com el de l'oferta i la demanda i per tant, si una moneda és més atractiva (perquè posem per cas, el seu banc central remunera el capital que li presten tercers a un tipus d'interés més atractiu que d'altres) llavors té la tendència a revaloritzar-se perquè hi ha més "demanda" d'aquella moneda per a invertir en deute públic del país al que pertany la moneda que paga més bé.

En termes menys abstractes, el diferencial de tipus d'interès (ja avui) entre la Reserva Federal Nordamericana i el Banc Central Europeu, ja de per sí justificaria la tendència del dólar a enfortir-se versus l'euro, el que vol dir, que, per comprar dòlars, necessitem més euros perquè l'euro es deprecia (devalua) en relació al dòlar.

Només fa un any, amb un euro ens donàven 1,24 dòlars, per la qual cosa, en aquell moment necessitàvem un euro per comprar una cosa que, en dòlars, es vengués a 1,24 dòlars, per exemple un litre de gasolina. Si el preu de la gasolina hagués romangut constant (cosa  que, com tots sabem, no ha succeït, sino que més aviat ens enfrontem amb la baixada de preus de les matèries primes més dràstica dels darrers anys), amb un dòlar a 1,10 euros, i la gasolina a 1,24 dòlars per litre, necessitaríem ara 1,13 euros per a comprar un litre de gasolina. Vol dir que, a preus constants, la gasolina s'hauria encarit per a nosaltres un 13% encara que els preus del petroli no haguessin pujat.

Hi ha analistes que postul·len, des de fa mesos, que l'eurodòlar s'acosta a la paritat, pels diferents moments del cicle econòmic als USA (que creix i paga tipus d'interés més alts, que a més a més tenen l'expectativa de pujar més a curt termini) i a Europa (creixement molt més lent, deflació i tipus del Banc Central Europeu negatius). Però ai las! Des de fa dues setmanes l'Euro no fa res més que apreciar-se versus el dòlar, passant de costar 1,049 dòlars per euro fa dues setmanes a 1,099 dòlars per euro avui.

Algú ho entén? Jo no.