De tot el que es podia esperar de l'assemblea extraordinària d'avui de les CUPS, el resultat més insospitat -m'atreveixo a afirmar que per a tothom- hagués estat el de l'empat tècnic entre Mas sí o Mas no.
De fet, la cosa ha estat tan empatada que la decisió final ha estat la de convocar un consell polític ampliat (amb ampla representació territorial) per tal de desempatar.
Aquest empat té una lectura molt clara, i és la divisió que ja es venia anticipant des de feia dies en el sí de les CUP però que sense dubte ningú no s'imaginava que fóra tan simètrica.
L'ànima més independentista de la CUP (la branca que podríem dir està representada per persones com en David Fernández o en Quim Arrufat) ha votat sense dubte a favor de la investidura de Mas, ja que primen primer la independència i desprès la "revolució" (dit en terminologia "Cupista"). Són els que pensen que el procés se'n pot anar en orris si no són capaços de fer pinya amb els 62 diputats de "Junts pel Sí". Molts dels que van votar a les eleccions espanyoles del 20D ho van fer per ERC.
L'ànima més anticapitalista (la que està representada per persones com l'Anna Gabriel) ha votat totalment en contra de la investidura de Mas, perquè consideren que no hi ha res que justifiqui l'elecció de Mas, un vestigi d'un partit tacat per la corrupció, el clientelisme i les retalladles. És de fet la facció menys independentista. De fet, a aquests, la independència els és més aviat igual, per a ells no és una finalitat en sí mateixa (que hauria de permetre viure en un país més just i millor), sino que primer es tracta d'abolir el capitalisme, i en tot cas, després, anar cap a la independència. Molts dels que van votar el 20D ho van fer per "En Comú Podem".
Conclusió, som allà on erem, però ara també amb una CUP debilitada per un debat intern molt potent i que podria acabar en escisió, depenent del que el consell nacional acabi decidint.
Em ratifico en el que vaig escriure el dia de Nadal, el millor que podria passar, per la dignitat del país i per la restauració de l'esperit del 27S, seria anar novament a les urnes el mes de Març (que és bastant probablement el que acabarà succeint).
Amb el perill d'acabar fent d'advocat del diable volia fer alguns comentaris.
ResponEliminaLes ànimes que descrius no són del tot correctes. Que Endavant [1] (organització a la que pertany Anna Gabriel) sigui menys independentista no és cert. Es pot discrepar de l'estrategia que segueixen en aquest moment, però no del seu independentisme.
Una altra cosa és la llista de diferents organitzacions que hagin donat suport a la candidatura al parlament de CUP-Crida constituent. Hi podem trobar Corrent Roig [2] o la LI [3].
Comentes que per a l'"ànima més anticapitalista" la independència els és igual. Fals. És cert, però que la veuen com una eina. De fet l'Esquerra Independentista des de fa 40 anys que identifica la independència com a eina, no com una finalitat en si mateix. De fet, a més, així s'ha tractat aquests darrers anys per l'independentisme en general.
I sobre el que van votar les dues ànimes tampoc em jugaria gaire pèsols.
[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Endavant_%28OSAN%29
[2] http://www.correntroig.org/?page_id=2
[3] http://luchainternacionalista.org/spip.php?article59