Avui a "La Vanguardia" llegeixo un article de Miguel Ángel Aguilar que porta per títol "Sumandos que no suman" on glosa la "meravella" tecnològica i organitzativa de les darreres votacions de diumenge passat.
En línia amb el meu article de diumenge, no podría estar-hi més en contra, i utilitzaré els mateixos arguments que ell utilitza per glosar l'extraordinària proesa que suposa l'organització de les eleccions. Resumeixo el que el periodista considera tan positiu:
- 22.951 col·legis
- 57.486 meses electorals
- 172.458 persones membres de les meses, i 344.916 suplents
- 210.000 urnes
- 58.000 cabines
- 400 milions de paperetes impreses!!!!!!
- 69 milions de sobres
- 870.700 manuals d'instrucció pels components de les meses.
- 91.700 agents de les forces de seguretat de l'estat.
I com a resum de tot això defensa: "porque aquí en estas cuestiones vamos muy por delante de los países de nuestro entorno incluso respecto aquellos que tinens mejor implantación de las nuevas tecnologías".
Jo considero que tot el que cita el periodista és un extraordinària mostra de prehistòria, insostenibilitat i malbaratament de recursos.
Qüestió de punts de vista, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada