Els polítics tenen una gran desmemòria, això és sobradament conegut i també una barra tan gran com la distància entre Amposta i Cap de Creus. Sort de l'hemeroteca i d'alguns periodistes que sí que tenen memòria i que fan bé de recordar-nos la prestidigitació que fan alguns d'ells amb les promeses.
Hi ha un article d'opinio magistral del periodista del Diari de Girona, Albert Soler (sempre controvertit i bèstia negra dels indepes), del dia 5 de setembre que porta per títol: "Elogi de la desmemòria" i que va escriure el 5 de setembre de 2025 arran de la visita del president Illa al president Puigdemont a Brussel·les. Els en reprodueixo un fragment que no té desperdici:
"La política és l’art de no tenir memòria, no només es tracta de no recordar què van fer els altres en el passat, sinó, i això és el més necessari, es tracta de no recordar ni el que va fer i va dir un mateix. No dic simular-ho, això no tindria mèrit, sinó esborrar-ho de la memòria. És aquí on un autèntic líder polític es diferencia de la gent corrent, segur que en Sánchez ni se’n recorda de quan abominava de l’amnistia, segur que al Vivales - referint-se a Puigdement (nota meva) - no li sonen de res les seves declaracions d’independència i, per descomptat, segur que Presidentilla té un forat negre a la memòria, just on li va deixar anar al seu col·lega de càrrec, Presidentorra, quan aquest va visitar al Vivales, allò de «la romeria del president Torra a Waterloo per a veure a Puigdemont demostra que es posa a les seves ordres», ja que això significaria ara s’hi posa ell, ni que sigui per poders, representant Pedro Sánchez".
Si volen llegir l'article sencer, molt recomanable, en la meva modesta opinió, els passo l'enllaç per que el puguin copiar al seu navegador: https://www.diaridegirona.cat/opinio/2025/09/05/elogi-desmemoria-121249695.html.
I justament com que no tenen memòria (perquè com diu en Soler "es tracta de no recordar ni el que van ver ni el que van dir ells mateixos"), es permeten prometre tota mena de frivolitats, amb una fredor i un cinisme digne d'estudi antropològic.
Com que segons les darreres enquestes del CIS, del Centre d'Estudis d'Opinió de Catalunya i algunes de privades encarregades per alguns diaris de Madrid, el populisme d'extrema dreta avança a marxes forçades i pot ser necessari per a formar governs tant a Espanya com a Catalunya, els polítics tradicionals, per dir-ho d'alguna manera, s'afanyen a llegir el que demana la plebs i conclouen, a l'igual que VOX i Aliança Catalana, que PSC, Junts, Esquerra i el PP, tenen un problema, més aviat dos, que es diuen fonameltament: habitatge i immigració.
El populisme no és només agosarat, sinó cínic i mentider, els seus representants es permeten dir algunes coses com les que defensa la lideressa medieval Sílvia Orriols: "Aconseguirem el màxim nivell de vida per als catalans. I farem que la indústria torni a Catalunya". Només desgranar el contingut d'aquesta frase, que equival al que la meva àvia paterna hagués definit com "parlar baratu", necessitaria un altre article, però la buidor conceptual parla per si sola. Què és el màxim nivell de vida? Com pretenen tornar la indústria a Catalunya? Parole, parole, parole.
Però llavors, la reacció dels polítics convencionals, esporuguits per les enquestes, és la d'"apuntar-se al carro", i a veure qui la diu més grossa.
I com que la immigració és un tema espinós i el socialisme no ho ha acabat de fer gaire bé - permetent i fins i tot accentuat el creixement descontrolat de la mateixa- pensen que millor no tocar-lo gaire i parlar tan sols de reforçar la seguretat, i acreditar amb xifres estadístiques que la delinqüència "comença a disminuir". I passen pàgina una mica de puntetes.
Però amb l'habitatge, ai las, l'habitatge, tothom s'hi atreveix. Hem passat del "Govern de tothom", descafeïnat i desprovist de cap mena de contingut polític de país, tipus gestoria de ciutat mitjana, a la "Immobiliària Illa", promotora d'habitatge público-privat. La plebs vol pisos? Doncs vinga pisos...
I és així com els partits tradicionals es tornen populistes, però, com que tenen desmemòria, doncs tal dia farà un any.
Rodríguez Zapatero va prometre 1.500.000 habitatges l'octubre de 2014 (una vegada més, gràcies, hemeroteca!), en Sánchez, 180.000 el 2023 i Aragonès, més modest, com la seva alçada, en va prometre 10.000 en tres anys.
Fa quatre dies, Illa, el de la Gestoria més aviat grisota que parlava de la "Catalunya real" i del "Govern de tothom" ja va prometre (aviat farà un any) 50.000 habitatges, i es va quedar tan ample. Ara però, encara l'ha fet mes grossa. En el debat de política general d'aquesta setmana n'ha promès ni més ni menys que 214.000...més. En fi, la inconsciència, el cinisme i la desmemòria són també molt agosarats.
Naturalment, com que quan passem comptes (tot això s'ha de fer fins al 2030, queden cinc anys, que en política és equivalent a una eternitat) vagi vostè a saber on serà el president Illa, les "frivolités" només les recordarà l'hemeroteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada