La pena de la família Andic

Per molts sumaris que es puguin escriure i per molt indicis que hi pugui haver pel debat, la investigació i el posterior judici que algun dia hi acabarà havent, ningú no sabra mai el que va passar aquell diumenge 14 de desembre de 2024 quan l'Isak Andic es va precipitar al buit, ningú, llevat del seu fill Jonathan.

I de fet, m'atreviria a vaticinar que el que acabarà passant un cop s'hagi obert el judici, serà una absolució per falta de proves concluents. La fiscalia, el cos d'investigació dels mossos i la jutgessa Raquel Nieto defensen tot d'ndicis raonables, des de l'anada prèvia d'en Jonathan a la zona fins a tres vegades el 7,8 i 10 de desembre, fins al misteriós robatori -no denunciat- del seu mòbil en un viatge llampec a l'Equador, passant per les males relacions amb el pare, agreujades per la voluntat manifestada d'Andik de canviar la seva herència per a cedir-ne part a una fundació que ell havia creat.

Una professional del prestigiós bufet Garrigues Abogados de Barcelona, sòcia del bufet, em va dir un dia que les pitjors baralles familiars que ella havia presenciat a la seva vida estaven relacionades amb herències i el seu repartiment entre els hereus successors.

I és que els humans som així. Jo no crec que aquesta "obsessió pels diners" que cita al sumari la jutgessa Raquel Nieto sigui una característica atribuïble només a Jonathan Andic. A la immensa majoria dels mortals els agraden els diners i si hom sap que és ric per família però el pare decideix canviar el testament i així ho comunica a la família, doncs què volen que els digui, sembla més aviat normal que algun fill s'emprenyi. 

Ara bé, hi ha moltes coses que no es poden comprar amb diners. Els càrrecs de consciència no hi ha bitllets que puguin apaivagar, l'insomni recurrent com a conseqüència d'un sentiment de culpabilitat tampoc ni es curen amb Lorazepam, ni es compren amb diners.

I el pitjor del pitjor, passi el que passi amb aquest cas, que insisteixo, serà molt probablement una sentència absolutòria per manca de proves, la pena que en Jonathan Andic i tota la seva família estan passant i hauran de continuar afrontant, aquesta ja forma part de l'altra sentència que, sí, ja ha estat dictada, pels mitjans de comunicació i per una part de la opinió pública. 

Veure el fill gran de la família més rica de Catalunya i una de les més riques d'Espanya entrar al jutjat de Martorell capcop, emmanillat i envoltat de mossos d'esquada és una imatge que es queda a la retina durant molt de temps si ets un ciutadà normal, i si ets familiar, amic, conegut o saludat de la família Andic, el drama ha de ser indescriptible.

Font: Agència EFE

El judici popular doncs, es va veure per sentència el mateix dia que els telenotícies, migdia primer i vespre després, de la majoria de cadenes de televisió de tot el planeta van mostrar la imatge d'en Jonathan emmanillat entrant als jutjats de Sabadell (una cutrada impròpia d'una democràcia suposadament avançada, per cert) i la sentència es va fer pública alguns hores després quan es va saber que en Jonathan Andic va dipositar la fiança d'un milió d'euros que la jutgessa va imposar en qüestió de minuts. No tots som iguals davant de la justícia, devien de pensar molts. I en part, només en part, ho subscric.

L'Andic se'n sortirà, i acabarà percebent el que finalment li toca d'herència, que el pare ha repartit equitativament entre les seus tres fills Jonathan, Sarah i Judith mitjançant l'adjudicació de Punta Na Holding, la patrimonial que controla el 95% de les accions de Mango i el patrimoni immobiliari de la família.

En Jonathan i la seva família continuaran essent molt rics, però la pena que estan passant i la que els queda encara de passar i presumiblament durant molt temps encara, jo no la canviaria pas pel seu imperi.