Els visats H-1B han permès fins ara l'entrada i la residència als Estats Units de treballadors estrangers altament qualificats. Aquest instrument ha estat un dels que ha contribuït a fer dels Estats Units una de les potències mundials en tecnologia, per l'efecte crida de milers d'estudiants estrangers que, després de completar estudis de post-grau a universitats politècniques del Estats Units (Stanford, Yale, Harvard, Davis, UCLA....), eren captats per potencials empleadors que els facilitaven l'estada al país mitjançant aquest tipus de visat. Aquesta política ha permès durant les darreres dècades l'impuls d'empreses com Nvidia, Google, Apple o MicroSoft, entre moltes altres.
Aquest visat està relacionat amb feines altament especialitzades i no està restringit exclussivament a científics, també es sol concedir a metges i biòlegs, o fins i tot a models. Malgrat això, segons dates del govern federal publicades avui al diari NYT, gairebé un 66% d'aquests visats aprovats l'any 2024 es van concedir a demandants relacionats amb feines en el sector de la computació i les tecnologies de la informació. La mitjana de salari per aquest tipus d'ocupacions als Estats Units està al voltant dels 100.000 dòlars anuals com a salari inicial.
La setmana passada el senyor Trump va anunciar que la concessió de qualsevol nou visat H-1B a partir d'ara (és a dir, no afectaria als que ja el tenen) tindria una taxa administrativa de concessió de 100.000 dòlars, és a dir, l'equivalent a un any de salari d'aquest tipus de feines.
Però tot i fer-se efectiva ara, aquesta mesura de la dreta conservadora ja fa temps que s'estava cuinant (òbviament, Donald Trump està encantat d'anunciar-la i la fa seva, però la feina de sota mà feia temps que s'estava treballant). Mentre la demanda de feines al sector de les "High Tech" anava creixent hi havia feina per a tothom. I el programa H-1B ha concedit anualment 85.000 visats cada any, visats que es concedeixen per un periode de tres anys renovable una vegada, i que, com que hi ha molta més demanda que oferta, el govern federal els atorga a través d'una mena de loteria (han llegit bé. A la nostra empresa als Estats Units, el nostre "Plant Manager", català, va obtenir el visat H-1B en un d'aquests sortejos.
La nova idea, similar a la de concedir el permís d'estada a la Unió Europea per a estrangers que invertíssin en habitatge a Espanya, no era dolenta i permetia formar professionals altament qualificats que a més a més acabarien generant tecnologia que es quedaria a les empreses nord-americanes.
La lògica darrera a aquest retall semblaria estar en una política preparada per part de grups radicals que, després dels comiats massius de moltes empreses tecnològiques a partir de 2021, van veure que els estrangers podien posar en perill les contractacions de professionals nord-americans. Hi ha la idea subjacent que aquest impost farà que només els més qualificats estrangers la demanin però que les places de, per exemple, programadors informàtics, siguin ocupades per ciutadans nord-americans.
Però aquesta situació, que permetria objectivament donar "més feina als americans" també té la seva part negativa, com és el restar atracció a anar als Estats Units a investigar, i per tant a mig termini, hi podria haver una desviació de talent investigador cap a d'altres països, com ara la Xina, la UE o el Canadà (i de fet, això ja ha començat a passar, jo mateix en conec un parell de casos, de investigadors que han decidit que Estats Units ja no és el seu país per a portar a terme recerca).
La cosa suscita tanta controvèrsia que fins i tot Elon Musk va expressar la necessitar de trobar alguna mena d'exempció als investigadors més qualificats....
Com a mínim una cosa és certa, avui viure o treballar als Estats Units no permet estar avorrit ni un sol dia. Quan surt el sol, el primer exercici és anar a mirar els titulars dels diaris o dels noticiaris televisius per veure quina és la darrera malifeta del senyor Trump.
Demà els n'explicaré una altra. La darrera, que ja me'n torno cap a Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada