USA: Trumpisme desbocat

El filòsof Josep Ramoneda definia ahir a Trump a la seva columna al diari Ara com "un personatge sense límits". És una definició que li escau tant que sembla impossible trobar-ne una de millor. Aquest matí, a l'Uber que em portava cap a l'aeroport de Columbus per a tornar cap a casa, la conductora, una noia jove, negra, molt ben educada, parlant sobre el que està passant als Estats Units des que Trump torna a ser president del país, em deia: "we feel embarrassed", és a dir, "ens sentim avergonyits", i raonava que li semblava que estava vivint un mal son i que, catòlica com era, resava per a que la situació canviés. 

Jo li he replicat que segurament resar sempre ajuda (com a mínim deu recomfortar a qui ho fa amb convicció) però que el que ajudaria de veritat és que els americans votessin massivament contra Trump a les eleccions del "mid term" de 2026, però la Mia -així es diu la conductora- amb va dir que estava tan desencantada que a les darreres presidencials ni tan sols havia anat a votar.

I aquesta desmobilització de la gent "normal" (en contraposició amb els extremistes, d'un cantó i de l'altre) és la que precisament està donant més ales a Donald Trump. No sé si al capdavall són molts o pocs, però els que són, estan molt ben organitzats. I tenen diners. Un exemple:

Des de l'aeroport de New York m'he connectat al diari Ara, i els passo una foto del que m'ha sortit com a primer anunci. No exagero, ha estat literalment així (entenc que els algoritmes dels anuncis tenen a veure amb el país en el que s'està):

Font: Diari Ara

El moviment MAGA, o l'ala més extrema dels republicans o qui sigui que estigui dirigint el moviment, ja ha encunyat monedes de metall amb la foto del seu darrer "màrtir", l'Instagrameer d'extrema dreta Charlie Kirk, 1993-2025, ja només els faltava afegir "caido por Estados Unidos por la gracia de Dios". Quan a un exaltat d'extrema dreta se li fa gairebé un funeral d'estat, davant 90.000 persones i amb presència del president dels Estats Units és que alguna cosa no està funcionant gaire com cal. 

Com els deia en el meu article d'ahir un altre dels fets preocupants és que Trump està en un moment de "forma" en el que es pensa que el seu poder és gairebé infinit, i justament per això, quan algú el contradiu o no li fa cas, se li desferma la fúria i es dedica a perseguir els seus enemics amb tots els mitjans al seu abast, ja sigui la fiscalia, la policia, o la guàrdia nacional (desplegada a Washington des de fa setmanes, per cert).

Afortunadament, no tothom li fa cas. L'arenga d'aquesta setmana als 800 generals i almiralls de l'exèrcit no va sortir de cap manera com ell s'esperava. No el va aplaudir ningú, ni d'entrada i de sortida i això el va posar de molt mal humor (de fet, va demanar que se l'aplaudís "poden aplaudir si volen", els va etzivar només d'entrar, i ningú no li va fer cas). Segurament rodarà algun cap a la cúpula militar, i ben aviat.

Doncs, com deia, l'última l'he llegit aquest matí al NYT (un dels pocs mitjans que no es dobleguen a l'auto-censura que pretén imposar el president). Resulta que quan Trump va anar de visita oficial al Regne Unit fa uns dies, conscient que li prepararien una rebuda "aristocràtica" i amb tots els honors, va voler portar al rei Carles III un regal especial. Des de la Casa Blanca es va posar el marxa el gabinet de pensar i va resultar que se'ls va acudir regalar-li el sabre de l'ex-president Eisenhower, que es troba a la biblioteca i casa-museu de l'ex-president a la localitat d'Abilene a Kansas. Es tracta d'una biblioteca dirigida pel museu nacional d'arxius dels Estats Units.

Quan es va demanar el sabre al director del museu, aquest, òbviament, s'hi va negar, alegant que aquell sabre és una propietat de l'Arxiu Nacional dels Estats Units. Al final, un Trump molt emprenyat va acabar regalant un sabre de l'Acadèmia mililar de West Point...Però Trump té memòria, i el seu instint de revenja és tan gran com el seu narcisisme.

Aquesta setmana s'ha sabut que el director del museu Eisenhower, ha estat fulminantment acomiadat després de 30 anys de servei. Així es governa als Estats Units avui. Un veritable despropòsit.