divendres, 10 d’octubre del 2025

Gràcies a Déu que s'acaba (de moment...)

Per una persona com jo, acostumat a llegir premsa, escoltar ràdio, veure notícies a la tele i navegar per internet,  cada cert temps sento un gran neguit que em fa desconnectar de tot plegat. Són els dies en que hi ha campanyes electorals. 

El bombardeig mediàtic per terra, mar i aire és tan aclaparador, que només desitjo que els quinze dies de campanya passin el més aviat possible. Finalment, quan arriba la jornada de reflexió, sento un alleujament que és com una petita catarsi després de dues setmanes d'insults, improperis, desqualificacions, promeses buides de contingut i programes que no es podran cumplir. 

Doncs aquest mateix sentiment l'he experimentat amb les campanyes creuades del BBVA i del Sabadell a favor i en contra de l'OPA del primer contra el segon (i escric contra justament perquè és hostil i ha motivat la campanya de publicitat bancària més bèstia i intensa que debem haver vist a Catalunya en tota la història de la televisió i la ràdio).

El que ha provocat que el fastigueig arribés a un punt de no retorn és la durada de la campanya, que ha acabat durant més de 14 mesos, poca broma. Cada nit veient les notícies no hi faltava un anunci dels uns o dels altres. I jo  que no tinc comptes ni en un banc ni en l'altre se me'n fot tres bledes del que arribi a passar -i suposo que a molts d'altres, seiagurament a la majoria-.

Fins i tot ara mateix, mentre escric aquest article i escolto la ràdio, quan falta literalment una hora i mitja perquè s'acabi el període en que els accionistes del Sabadell poden acudir al bescanvi encara ens matxaquen informant de les oficines del BBVA que estan obertes fins a les nou del vespre per a facilitar el canvi d'accions de tots els accionistes del Sabadell que "vagin a darrera hora", com aquells ciutadans que van a votar quan falten 15 minuts pel tancament dels col·legis electorals. Quina creu!

De fet, segons el mitjà "Extradigital", el Sabadell s'hauria gastat uns 40 milions en publicitat (entre 8 i 10 milions en diaris impresos) i el BBVA uns 30 milions (4 en premsa escrita). Déu n'hi do! 70 milions d'euros en publicitat en poc més d'un any. La batalla ha estat ferotge, com va apuntar ahir a Catalunya Ràdio el president del BBVA, Carlos Torres.

I de fet, molta invocació de país per part dels polítics catalans i del Govern de la Generalitat, ara també de molts alts directius del Sabadell, i molta inclinació a que l'OPA no prosperi, però els que tenim memòria recordarem que el Sabadell va fer com el capità Francesco Schettino, i el 3 d'Octubre de 2017 es va afanyar a traslladar la seu social del Banc de Sabadell des de la capial vallesana fins a Alacant. 

Els bancs, com els mateixos diners, no entenen de nacionalismes ni de fronteres, i no tenen pàtria, o sigui que tant fa el que passi amb aquesta OPA, els rics continuaran sent rics i encara s'enriquiran més i els pobres seguiran essent pobles i s'empobriran més en els temps que venen.

Per tant, insisteixo, el millor d'avui és que aquesta tortura s'acaba. I esperem que sigui per sempre més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada