Papitis aguda

Diuen (diuen, diuen) que Espanya és un estat laic. Diuen (diuen, diuen) que les esglésies són buides no només entre setmana sino també els caps de setmana. Diuen (diuen, diuen) que a moltes parròquies només hi ha sacerdots gràcies a que les places vacants són cobertes per a pares sudamericans i africans....

Diuen, diuen, diuen...

Però la veritat veritable és que la visita del Papa Prevost a Espanya ha despertat un nivell d'eufòria difícilment compatible amb la laïcitat del nostre estat i dels nostres amics, coneguts i saludats. Jo personalment, conenc molt poques persones del meu entorn que siguin catòliques militants (és a dir, practicants i de missa dominical com a mínim), però la realitat, que va a la seva, s'entossudeix a capgirar-nos aquesta visió de forma molt contundent.

Per exemple: un govern català socialista - sí, ja saben, el govern de tots- (per definició laic), ha desplegat una campanya mediàtica sobre la visita del Papa que ens bombardeja des de fa dies per terra, mar i aire, i que poden visualitzar clicant sobre aquest enllaç:  "https://www.youtube.com/shorts/gewF22r2PcY" i que, tot i haver-li preguntat al Xat GPT, no m'han sabut dir el que ens ha costat aquesta campanya als Catalans. Serà que el Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, molt catòlic, l'home, deu haver intercedit per a posar pressupost al magne esdeveniment.

A Barcelona, trobar hotel per els tres primers dies de la setmana entrant només és factible pagant fortunes inmorals. He llegit en mitjans i a les xarxes socials que es lloguen balconades a 500 € per a veure passar el Papa en el seu vehicle Papamòvil i que hi ha veïns del barri que ofereixen fins i tot refrigeris als hostes que tindran als seus balcons.

L'assistència a la missa a l'estadi Lluís Companys serà un èxit aclaparador ja que totes les entrades s'han venut (eren de franc, però tot i així, calia que hi hagués gent interessada en baixar-se-les). Sembla que a l'esdeveniment musical hi haurà artistes de tota mena i condició, entre d'altres Alfred Garcia, que ja ha explicat aquesta tarda l'emoció que sent en haver estat "escollit" per a cantar davant del Papa.

I tot això tenint en compte que hi ha un seriós risc, aquí la Conferencia Episcopal Española segur que hi ha jugat el seu paper, que la benedicció de la Torre de Jesucrist es faci, a l'igual que la missa dins la Sagrada Família, íntegrament en Castellà, cosa que seria un error de proporcions descomunals (pels interessos de l'Església) i que espero que hagin estat capaços de reconduir.

Què és el que atreu tant d'un cap d'Estat d'un estat diminut i insignificant al vell mig d'Itàlia com a per merèixer totes aquestes atencions?

Som conscients que en un estat laic com el nostre aquest dispensi és una desproporció semblant a una obscenitat?

Per què els periodistes, dels mitjans tant públics com privats, ens aclaparen des de fa dies amb aquesta notícia com si no hi hagués demà? Preguntes sense resposta, malgrat que ho he buscat a tots els racons.

Però al Vaticà, a Madrid i a Barcelona, segur que hi ha algú que ho sap (i es fa el boig).

PS. Si jo fos barceloní, em demanaria 2 dies de vacances que aprofitaria per anar a Viladecans o a Malgrat de Mar, i no tornaria a votar mai més, al menys als socialites.