Finalment, aquest vespre, dijous 16 d'octubre, s'ha acabat sabent el que es suposava que es faria públic demà respecte del resultat de l'OPA hostil del BBVA al Banc de Sabadell.
El recompte final ha conclòs que els accionistes del Banc de Sabadell han refusat massivament l'OPA ja que el BBVA només ha aconseguit el 25,47% del banc vallesa, el que constitueix un fracàs absolut (encara divendres al matí, a Catalunya Ràdio el president Carlos Torres afirmava amb contundència que l'OPA aconseguiria sobradament entre un 60% i un 70% del capital del Sabadell).
Tinc un molt bon amic, que és director d'inversions d'una de les grans gestores de fons espanyoles, que em vaticinava que l'OPA no triomfaria i que es quedaria al voltant del 30%, va ser fins i tot optimista.
El president del BBVA, el tal Carlos Torres pot ser un bon banquer, ho desconec, però si analitzem l'evolució del valor de l'acció hem de concloure que sí, ja que ha passat de 10 a 16 euros des del gener del 2025. Ara bé, com a endeví o taumaturg, no es guanyaria pas la vida.
A l'altre extrem hi trobem César González-Bueno, el Conseller Delegat del Sabadell que va afirmar en tot moment que l'operació no tindria una acceptació gaire diferent al 25%.
És evident que el Sabadell ha sortit guanyador d'aquesta situació i que en sentit contrari Carlos Torres serà segurament qüestionat pels accionistes per haver dilapidat una fortuna en la guerra oberta contra el banc vallesà.
I al capdevall, totes dues entitats han gastat en publicitat (ho explicava jo mateix en un altre article a principis de setmana) més de 70 milions d'euros per batallar per "només" uns 200.000 accionistes. No sé jo si algú ha pensat en el retorn d'una inversió de tal magnitud, hagi resultat guanyador o perdedor.
Jo tenia força clar que l'OPA no sortiria, però per tenir una mica d'informació privilegiada. La setmana passada vaig assistir a l'enterrament del pare d'un dels meus millors amics, a Sabadell. Com sigui que el senyor estava molt arrelat a la ciutat i havia estat vinculat al banc, hi havia molta gent a l'enterrament (entre d'altres el senyor Josep Oliu, poca broma) i de retruc, un percentatge significatiu del capital del banc en mans dels molts accionistes allí aplegats acomiadant el seu amic.
Vaig sentir alguns comentaris quan l'enterrament es va acabar (i jo també vaig preguntar a alguns amics comuns), perquè, naturalment l'OPA era en boca de tothom, i vaig tenir clar, no només que el telemàrketing els havia bombardejat de forma reiterada perquè acudissin al bescanvi, sinó que el nucli dur dels petits accionistes hagués considerat una traició acceptar l'oferta del BBVA per les seves accions.
L'oferta no va ser, segurament, la més atractiva per molts dels accionistes del Sabadell (sobre tot pels institucionals), però el que em queda clar també és que entre els petits accionistes allò no anava només de diners, sinó també de sentiments i sensacions, i segurament, segurament, els grans gurús del BBVA van menystenir aquesta variable de tal manera, que finalment, el peix gran ha estat incapaç de menjar-se el peix petit.
Jo diria que a en Carlos Torres li queden quatre telenotícies. Si jo fos accionista del BBVA no tinc cap dubte que demanaria el seu cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada