Aquesta pandèmia global ens està oferint (de franc) lliçons d'antropologia gairebé a diari. I la veritat és que jo no paro d'aprendre. El meu fill gran, l'Adrià, un dels més fidels lectors d'aquest blog, em deia abans d'ahir: "papa, hauries d'escriure d'altres temes perquè això del coronavirus ja cansa...". I segurament té raó, des de la perspectiva d'un jove de 20 anys. Però, talment com si d'una droga es tractés, l'actualitat no deixa de posar en qüestió la nostra condició de Sapiens Sapiens. I jo no puc parar d'escriure. És fascinant.
Alguns exemples.
1. Desconfinament de nens
Si fins fa quatre dies la Generalitat de Catalunya era partidària del confinament absolut de Catalunya, demanant permís a Madrid per tractar el país com si fora un convent de clausura (amenaçant fins i tot amb anar al Tribunal Europeu ja que "Espanya" no ens ho permetia...), tot de cop...tatxan, tatxan, com per art de màgia, com si hagués passat una plaga de llagosta que hagués fet una menjada col·lectiva de coco a un número significatiu de persones, gairebé tothom (tothom mediàtic, vull dir) surt a defensar que la nostra canalla necessita sortir a esbargir-se.
Pobrissons. No aguanten més i han d'anar al parc. Però al parc no. Només es recomana que facin volts a l'illa del seu barri. Allò que abans en deien la "mansana". Perquè els parcs continuen i continuaran tancats...En fi.
El trio Calavarera (per si sou nous al blog: Budó, Buch, Vergés), el president de la Generalitat, l'Ada Colau, la Díaz Ayuso...Com si s'haguessin posat d'acord en un despròposit col·lectiu que s'hagi transmès per telepatia, diuen....."Els nens han de sortir"....No fós cas que acabessin afectats per algun trauma que els marqués la resta de la seva vida. Jo, perdoneu-me la vulgaritat, al·lucino en colors.
Sort que la gent de carrer, els que paguem impostos i parlem més aviat poc, ho tenim més clar. Una enquesta al respecte publicada aquesta nit per TV3 diu que el 65% dels pares no estan d'acord amb el desconfinament dels nens...Gràcies a Déu. Per un moment em pensava que m'havia tornat boig.
2. De militars i d'altres grans col·laboracions en la lluita contra la pandèmia
El debat sobre si els "uniformats", és a dir, comandaments de la guàrdia civil, policia nacional, exèrcit han d'aparèixer a les rodes de premsa diàries del govern espanyol (i els disbarats que els fan dir, i el ridícul que fan en les compareixences diàries, dignes no d'altres èpoques, sinó d'altres dimensions -les dimensions desconegudes-) acaba d'arribar a un "pic" (com el pic del coronavirus del que cada dia ens il·lustren els nostres polítics -cada vegada que l'Alba Vergés parla del pic, a mi, és que em ve com una mena de pessigolleig incontrolable...-.).
La que li han muntat al pobre comandament en cap de la guàrdia civil per dir una cosa que no deixa de ser lògica fins a cert punt, entre l'extrema dreta, la dreta extrema i els perroflautes (molt ben representants en aquest cas per l'Ada Colau)...És el que pot succeir quan en comptes de metges surten militars a parlar de la gestió d'una pandèmia.
El missatge/idea genial de tractar la pandèmia com una guerra (enemics invisibles i d'altres mandanges per l'estil...), la devia proposar algun il·luminat/ada que es va treure el títol de "Marquèting i Comunicació" a la Universidad Juan Carlos I (ja saben, aquella que dona títols fins i tot al Pablo Casado). En aquest sentit, no us podeu perdre l'article del David Fernández a l'"Ara", dissabte passat, és del tot il·lustratiu. Una petita perla.
3. Disbauxa Darwinista (als Estats Units, és clar)
Avui als Estats Units, la meva segona residència gairebé fins a l'adveniment del Coronavirus, hi ha dues notícies que criden l'atenció per damunt de qualsevol altra. La primera és la caiguda del preu dels futurs del petroli del mes de maig a uns nivells mai vistos: ha arribat a cotitzar a...-39,9 dòlars per barril! Pels que no sou experts en economia, això vol dir, fent-ho senzill, que si a algú se li acut comprar un barril de petroli amb data de lliurament maig, li donen el barril i a més a més 40 dòlars...Fascinant oi?
Hi ha tant petroli al mercat i tan poca demanda, que els dipòsits de cru (els estratègics i els no estratègics) estan tan plens que, literalment, el petroli els surt per les orelles i no saben on emmagatzemar-lo. Això no és altra cosa que una indicació clara que els nivells d'activitat el mes de Maig estaran per sota del Maig del 1945, quan es va firmar la capitulació d'Alemanya al final de la Segona Guerra Mundial. Així està el panorama.
Però la segona notícia em crida més l'atenció. Paga la pena que us connecteu al arxiu de YouTube que us adjunto https://www.youtube.com/watch?v=EdkauH6NBzE.
Com sigui que els estats federals dels Estats Units tenen la potestat final de decidir sobre el confinament de la població, i aquest confinament ja fa massa dies que dura (el un país on la precarietat dels drets socials és la norma), molta gent ha sortit voluntàriament aquest cap de setmana (trencant la prohibició de sortir que regeix a molts estats de la Unió - a gairebé tots, de fet-) a manifestar-se demanant que s'acabi amb en confinament. Poc importen els 770.000 infectats diagnosticats, ni els més de 37.000 morts (coneguts).
El que compta és que en un país on la gent del carrer té armes (moltíssima més gent del que, lectors, us podríeu imaginar) i no té un sistema de protecció social públic potent que garanteixi la seva salut, el ciutadà mig necessita de forma imperativa tornar a treballar per a poder pagar les factures. Així de cruel, així de real.
No és que creguin en el darwinisme del que fa gala el seu president, que també, sinó que, en un país on l'individualisme és norma. el que passi al col·lectiu més vulnerable, la gent gran, els importa tres pitus (a diferència de la resta del món occidental i d'Àsia). Així de clar. Si fa uns dies hi havia cues a les botigues d'armes, les manifestacions d'aquest cap de setmana són un clar senyal que aquestes armes es faran servir si aquest confinament dura fins el límit de posar en risc les economies domèstiques d'un número molt significatiu de famílies nord-americanes.
Com sempre, genial.
ResponEliminaExplica'ns més coses que passen als Estats Units, que segur que tens informació de primera mà. Son interessantíssimes.
Ho faré. Una abraçada Cati!!!
ResponElimina