L'(eccccs) alcalde de Badalona

Corria febrer de l'any 1996 i a Badalona es va produir un incident molt desagradable que es va fer viral i que va protagonitzar l'ex-política, reconvertida a periodista, tertuliana i escriptora, Pilar Rahola. En un acte de campanya electoral (aleshores militava a Esquerra Republicana) va aparcar malament el seu cotxe i la grua se li va endur el vehicle cap al dipòsit municipal.

Quan ella i xofer van anar-lo a buscar, la Pilar es va negar a satisfer la corresponent multa, invocant davant el funcionari que li'n reclamava el pagament aquell principi tant franquista del "Vostè no sap amb qui està parlant...". El cas és que se'n va ensortir (en aquell moment) però que desprès va haver de rectificar en tota regla i va pagar la multa i va demanar disculpes.

La notícia d'avui, notícia en majúscules, que ha eclipsat molta de la informació diària sobre el Coronavius, hi té relació ben directa. Perquè va sobre un polític. Perquè va sobre Badalona. Perquè va de prepotència. Però també va d'altres coses.

A hores d'ara, quarts d'onze de la nit, dubto que hi hagi algú mínimament informat que no conegui el lamentable episodi que va protagonitzar ara fa vint-i-quatre hores el ja ex-alcalde de Badalona, Àlex Pastor. La relació dels fets la sap tothom. Alcalde que circula per l'Eixample de Barcelona a quarts de deu del vespre d'ahir dimarts en el seu cotxe amb el seu gos a dintre (saltant-se el confinament). Per a reblar el clau, va begut. Fa esses i crida l'atenció d'una patrulla de mossos de seguretat ciutadana que el comença a seguir i l'insta a aturar el vehicle.

No ho fa, continua conduint i només s'atura quan  s'enduu per davant unes quantes pilones de plàstic del carril bici. Els policies li demanen la identificació i fer-se les proves d'alcoholèmia. I aquí comença l'esperpent. Pastor es mostra agressiu. És nega a identificar-se. Utilitza el raholià "Vostès no saben amb qui estan parlant...". La cosa va a majors. Ariba una altra patrulla de mossos i una de la guàrdia urbana. 

Pastor acaba enfrontant-se als policies, emmanillat i al terre (moment que va aprofitar per a queixelar la cama d'un dels agents, que va acabar demanant la baixa).  Es nega a fer la prova de l'alcoholèmia i a declarar i acaba detingut i passant la nit als calabossos del mossos de la comissaria de Les Corts.

Diuen que la realitat supera sempre la més inversemblants de les ficcions. No deixem de constatar, gairebé a diari, que aquesta és una aseveració absolutament certa.

També hores d'ara ja tothom sap que el partit socialista, en el que militava Pastor, l'ha donat de baixa del partit i li ha demanat la dimissió, que el ja ex-alcalde ha presentat durant el dia d'avui.

Fins aquí la pel·lícula dels fets (lamentables i que em provoquen una gran tristesa). A partir d'aquí les preguntes (sense resposta, com tantes que tenen a veure amb la nostra classe política).

• Què feia l'alcalde de Badalona a quarts de deu del vespre, trencant el confinament, borratxo, acompanyat del gos i conduint a Barcelona? No podia anar de festa, perquè els bars i sales de festa estan tancats. No debia anar de putes (al menys les dels anuncis de La Vanguardia) perquè els putuferis "oficials" també estan tancats. No anava a casa de cap amic perquè també està prohibit. On anava doncs? Misteri. 
• Més encara, com dirien els Dupond&Dupont. Quin sentit té emborratxar-se a Badalona (on, a casa seva? dins el seu cotxe?) i agafar el cotxe un dimarts a quarts de deu del vespre? On és la gràcia o el sentit? 
• Pel que he anat llegint a twitter i als mitjans, els problemes de Pastor amb la beguda eren vox populi a l'ajuntament de Badalona (conegut fint i tot per aquell altre gran badaloní, especialista en reparació d'electrodomèstics, que van batejar amb el nom de Xavier García Albiol). Com és que cap grup polític, no només els del seu partit, però la resta de grups (especialment els hiperpuristes de la CUP, encapçalats per la Dolors Sabaté), permeten que una persona així passi a ocupar un càrrec públic de tanta rellevància com l'alcaldia d'una de les ciutats més importants de Catalunya?
• Suposem que el punt anterior sigui un accident i succeeixi per concatenació de desafortunades casualitats. Acceptem-ho. Però quan es dóna el primer incient provocat per l'alcalde i els seus problemes amb l'alcohol (pel que sembla n'hi ha hagut més d'un, i algun de sonat) com és que el seu partit li permet? Com és que l'oposició ho permet? Com és que no és cessat de forma fulminant?
• Com és que no hi ha un protocol públic que faci que aquestes situacions, actituds i comportaments no siguin possibles?

La conclussió preliminar de tot plegat (potser algun dia trobarem una versió una mica més creïble que la del stress....) és que es demostra una vegada més que en aquest país (i a tot el món), qualsevol desgraciat pot esdevenir polític, cobrar un salari públic i el nivell d'exigències i responsabilitats són ben minses. 

Que personatges de la talla moral i intel·lectual de Ronald Reagan, Donald Trump, Arnold Schwartzeneger, Matteo Salvini, Victor Orbán, Boris Johnson, Rodríguez Zapatero, Jorge Fernández Díaz, Pablo Casado, Cristina Cifuentes, Isabel Díaz Ayuso, Santiago Abascal, Àlex Pastor, Laura Borràs, Carles Puigdemont, Miquel Buch o Joaquim Torra per citar-ne només alguns, hagin pogut o puguin ser avui polítics és la prova més evident que el nivell d'exigències es gairebé nul.

Com a contribuents hauríem d'exigir de forma immediata (post-confinament) una reforma de la llei que regula l'accés als càrrecs públics per augmentar-ne la transparència i els nivells d'exigència. 

Això que tinguem un president de la Generalitat al que han donat el carnet de president a l'atracció del les curses de camells després d'haver guanyat una cursa és una disfunció amb la que, definitivament, hauríem d'acabar.