Ahir a les nou del vespre vaig fer un interessant exercici d'antropologia social i tal i com havia escrit en la meva entrada al blog (també d'ahir, que vaig acabar apressat per anar-lo a escoltar), en comptes de fer el que em demanava el cos, és a dir, sortir amb una cassola i una maça i participar a la cassolada -com moltíssima gent de Girona, Catalunya i Espanya sencera- em vaig empassar els 7 minuts de discurs del cap de l'Estat, Felip IV de Borbó i Grècia.
Mentre l'anava escoltant, m'anava entrant al cos un garbuix de sentiments que em costava de controlar. La temptació hagués estat esclafar la copa de vi que m'estava prenent contra la tele. Gràcies als Déus, però, vaig ser capaç de controlar-me i arribar fins al final. 7 minuts de buidor conceptual i de frivolitat inversemblants i difícil de pair pels "súbdits" amb dos dits de dignitat i sentir comú. M'atreviria a afegir, una presa de pèl innecessària que no fa altra que mostrar la seva manca de respecte cap al poble espanyol.
Perquè malgrat tots els malgrats hi havia expectatives -curiós constatar-ho, però real- ja que el seu discurs, transmès per 27 canals de televisió en directe va assolir una quota mitja de pantalla del 14% (excepte a TV3 on va ser del 3,5%), reunint durant aquella 7 minuts (eterns) un total de més de 14,6 milions de telespectadors, un 70% del "share". És a dir, si tenim en compte els que ho van veure i els que van protestar armats de cassoles i culleres, podríem afirmar sense rise d'equivocar-nos gaire, que una àmplia majoria de ciutadans de les Espanyes va ser atret per la monarquia. Vol dir que la cosa té una capacita d'atracció i/o rebuig molt per damunt de la mitja.
Cert és que hi havia molta expectació. Antropològica i/o morbosa per a molts, aferrissada per a d'altres com el grandíssim i mai prou ben ponderat Don Jorge Fernández Díaz i el seu arcàngel de la guarda, que com és de tots sabut va afirmar l'altre dia, oído cocina: "Cuestionar la monarquía como forma de estado es más letal para España que el coronavirus". Només vull recordar que aquest tipus va ser ministre de l'interior d'Espanya, poca broma!
Però l'expectació, de propis i estranys, si hem de ser objectius i sincers, va ser del tot defraudada, excepció feta de la premsa d'extrema dreta o de la dreta extrema, que amb matisos ve a ser més o menys el mateix: "ABC, La Razón, El Mundo i La Vanguardia".
Ni una menció a la corrupció del pare (raó per la qual, moltíssima gent estava enganxada als televisors, pensant si en faria menció directa o indirecta), ni una miserable gota d'empatia. Fred, distant, assèptic, inexpressiu, com si a ell tot això li rellisqués....Qui caram li prepara els discursos a aquest home? Què en sap del significat de la paraula empatia? Per dir les obvietats que va dir i com les va dir no calia que sortís a fer un paperot trist i només pensat per a rentar una imatge impossible de restaurar.
En aquest sentit molt millor la intervenció del President Pedro Sánchez que va dir molt més i molt més ben dir unes hores abans.
La monarquia està condemnada al món, per anacrònica i corrupta, però a Espanya els "tempos" s'estan accelerant. Hi haurà més capítols, conforme el cas del "Bribón" es vagi desenvolupant als jutjats suïssos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada