Borbón, S.A.

Al meu grup de WhatsApp de "S'Alguer" (un grup d'amics de La Salle Palamós del que ja he parlat en d'altres ocasions en aquest blog) m'havia compromès a escriure sobre les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia del Covid-19, com a anàlisi d'un post del Marc Vidal que es titula "Ante la crisis del Covid-19 pongamos el contador a cero". Ho faré, com li he dit a algún amic, però no pas avui.

No puc resistir la tentació de donar continuació al meu darrer blog sobre els Borbons, perquè val a dir que aquests estan tocats de la mà dels Déus ja que la crisi pandèmica del Coronavirus ha eclipsat totes les altres notícies rellevants sobre aquest afer, i d'altres entre les que hi comptaria com a mínim, altres tres grans blocs:

1- Hem passat de parlar de la igualtat de genère cada dia la setmana anterior al 8 de març a no tornar-ne a parlar mai més.

2- De l'enèssima crisi de refugiats que proven de sortir de Turquia per entrar a la Unió Europea a través de Grècia, que ocupaven totes les portades fa nomès 3 setmanes, no n'hem tornat a sentir a parlar: ens em vist el melic i estem tan preocupats per la nostra supervivència com a privilegiats que els refugiats ens han deixat d'interessar (no ens han interessat mai, en el fons), ni tan sols com a notícies de premsa o telenotícies.

3- I el Procés?....Pro..què?
4- De la (pressumpta) corrupció borbònica també se n'ha deixat de parlar en sec, de forma radical (espero que això sigue molt passatger, tan com en el cas dels altres tres blocs). I d'aquesta part vull tornar a escriure aquí avui.

Més enllà de les accions cosmètiques de la casa reial, com la de posar també en quarentena el pare i emèrit -com d'altra banda ja va fer amb la seva germana Cristina i el cunyat "míster handbol"- apartar-lo de la condició de "membre" de la família real i retirar-li l'assignació econòmica, n'hi ha una altra que m'ha criadat particularment l'atenció: la renúncia de l'herència de l'emèrit. 

Caram! Aquest xicot ha fet aportacions significatives a l'actualització dels codis legislatius del dret comparat internacional. Ha renunciat a una herència a la que només es pot renunciar quan es confirma la mort del que atorga el testament. Anar a cal notari a fer el paripé renunciant a una herència que no existeix encara (el testant pot caviar la seva herència en qualsevol moment mentre sigui viu) és un brindis al sol que no té ni la més mínima credibilitat. I que hauria de fer caure la cara de vergonya als assessors de la casa reial que li haguin proposat. Però en fi, "Doctores tiene la iglesia".

Com el fet de negar tàcitament (i explícitament, segons es desprèn de les darreres actuacions del rei envers el seu pare) el coneixement dels pretesos xanxullos del seu reial progenitor. Senzillament, això no s´ho creu ni un nen de pit.

De fet, que l'émérit hagi abusat (pressumptament) de la seva condició de cap d'estat per a forjar una fortuna que es calcula multimil·lionària (2.300 milions d'Euros segons diverses fons ben documentades - Jesús Cacho "El negocio de la libertad", Doren Carvajal, Ralph Minder, NYT, entre d'altres-), i que no pot haver-se generat en els seus anys d'exercici del càrrec en base a l'assignació pressupostària anual de casa reial (per molt que estalviés i per molt bé que li anessin algunes inversions que hagués pogut fer). Facin càlculs. Amb un pressupost total de 8 milions d'euros l'any (bruts, atenció, cal pagar despeses i manteniment de palau), per 38 anys de regnat, equival a 304 milions d'euros. És fàcil entendre que les xifres no surten.

Quan no es pot demostrar la procedència del patrimoni cal invocar una figura que contemplen els codis legislatius moderns: enriquiment il·lícit. I em sembla que d'això va la cosa. Si l'emèrit no tingués un patrimoni "monstruós", algú es pot creure que d'un "regal/comissió" de 100 milions de dòlars del monarca saudita n'hauria "donat" 65 a la seva (pressumpta) amant? Home, ens hem deixat de mamar el dir des de fa temps...Això de ser el principal representant de l'estat, ha estat un negoci més que sucós, pressumptament.

Les amistats perilloses estan moltes vegades directament relacionades. A qui assignen el tren AVE a La Meca? A un consorci liderat per OHL, del Grup Villar Mir, del qual Javier López Madrid n'es el Conseller Delegat. Els sona el nom? Segur que si cito un missatge de WhatsApp que es va fer viral en el seu dia els sonarà més: "Te escribí cuando salió el artículo de lo de las tarjetas en la mierda de LOC y ya sabes lo que pienso Javier. Sabemos quién eres, sabes quiénes somos. Nos conocemos, nos queremos, nos respetamos. Lo demás, merde. Un beso compi yogui (miss you!!!)".

Al·legar ignorància sobre els negocis del pare, en un entorn d'amistats i relacions com els que té el fill de l'emèrit és tenir un gran despreci per a la intel·ligència del personal. Un darrer exemple, el principal amic, cosí llunyà i company de negocis del rei emèrit, Álvaro de Orleans-Borbón, proveïdor durant molts anys d'avions privats per a vols "discrets" de l'aleshores rei, es va moure a l'entorn de Joan Carles I pràcticament tota la vida de l'ara rei d'Espanya Felip VI.

I d'aquí va aprendre el rei emèrit? Va tenir un gran mestre, el millor: Francisco Franco Bahamonde. La fortuna familiar avui es calcula en uns 600 milions d'euros ("La familia Franco, S.A." de Mariano Sánchez), en un tipus de corrupció que es va anar instal·lant al palacio del Pardo quan la nena (Nenuca pels amics) es va casar amb Cristóbal Martínez-Bordiu, futur marquès de Villaverde.

I com diria La Trinca: "Així anar fent, així anar fent, ...in secula seculorum, amen".