Coronavirus: efectes col·laterals

El Coronavirus està despertant el millor i el pitjor de tots nosaltres, els anonemats Sapiens, Sapiens, que em dona la sensació que en aquest interessant exercici de Darwinisme invers que estem fent a resultes de l'expansió de la malaltia, caminem a passes de gegant cap a l'extinció.

En el capítol d'allò millor és molt remarcable l'onada de solidaritat que tothom està tenint envers el personal sanitari, tenim de ben segur, de la millor sanitat pública del món i, una vegada més, aquest collectiu ho demostra amb la seva abnegació i altruïsme. Els aplaudiments espontanis de les vuit del vespre als balcons en són una mostra, i avui, que hi participo per primera vegada se m'ha posat la pell de gallina.

En el capítol del pitjor segurament hi hem de situar, per davant de tot i amb molta diferència, la pèssima gestió que tota la classe política sense excepció, sense excepció, està fent d'aquesta crisi. Avui ho comentava amb una italiana que compartia els meus sentiments: ens estan prenent el pèl i ens estan demostrant que la seva incapacitat, miopia de curt termini, baixa talla política i partidisme electoralista, sempre a la cerca de desacreditar el contrari. Les baralles de baix nivell sobre confinament, competències, confinaments i d'altres fan molta llàstima, sobre tot venint d'individus que paguem amb els nostres impostos.

Una altra de les conseqüències negatives també l'he viscut aquesta mateixa al Bonpreu de sota casa meva. Hem passat en quatre dies de no fer ni cas al confinament, cap de setmana a la Costa Brava inclòs, a comportar-nos, i perdoneu-me l'expressió, com veritables energúmens de ramat de república bananera (Xina, Rússia i similars). D'entrada cues per entrar al super, degudament controlat per guàrdia de seguretat, amb guants, màscara i que com a bon policía s'anava conferint el dret de dir: "ara pots entrar", qual vulgar porter de discoteca. Sé que compleix ordres, però tot i així passem del blanc al negre sense solució de continuïtat i aquesta constatació d'una certa arbitrarietat (dilluns al vespre, només fa dos dies, el guàrdia estava contemplant les mussaranyes). M'he hagut de barallar amb una senyora que es volia colar. Després m'ha escridassat perquè no m'he desinfectart les mans en entrar, i finalment una dependenta habillada com per a canviar la via d'un malalt d'èvola en sala esterilitzada d'aïllament hospitalari, m'ha escridassat perquè no he agafat la fruita amb uns guants que no existien perquè senzillament s'havien acabat. M'han entrat unes immenses ganes d'engegar-ho tot a rodar i sortir d'allí cridant deixant la bossa i sortint sense comprar res. Al final he fet el primer però no el segon. He dit amb veu prou alta perquè tothom em sentís que ens aboquem irreversiblement a l'extinció (i una noia jove, amb màscara d'ultra-protecció ha assentit amb el cap).

Però hi ha moltes més coses positives fins ara. Ahir amb un molt bon amic en comentàvem unes quantes:

• Brutal nivell de reducció de la contaminació. Els nivells de diòxid de nitrogen i de CO2 a l'atmosfera han disminuït a Europa i Xina a nivells no vistos en els darrers 30 anys.
• Constatació que el teletreball no és la fi del món, i que malgrat que no és el mateix que el treball presencial, ben organizat s'hi pot acostar molt, amb les conseqüents millores en reducció de contaminació, trànsit, estúpides pèrdues de temps en desplaçaments...
• Constatació com a derivada de l'anterior que molts vols d'avió per motius professionals són perfectament prescindibles (en dóno fe aquests tres dies que he fet més "skypes" que en els darrers tres mesos).
• Constatació que l'educació secundària i universitària "on line" funciona de meravella (ho estic visquent a casa amb els meus dos fills aquests dies de confinament).
• Disminució de l'emprempta ecològica gràcies a aquests "downshifting" obligat que ajuda a veure que hi ha una altra manera de viure que gairebé tots ja havíem oblidat o que pensàvem que no era possible recuperar.
• Reducció del nivell d'estrès laboral i vital (que no vol dir que no es generin altres tipos d'angoixes, fruit de la convivència continuada en un entorn reduït o la que genera la por a la malaltia).
• Recuperació del gust per la lectura, la música i d'altres disciplines que de vegades tenia completament oblidades...

I una altra també de col·lateral: el Bribó, ull! perdó, el Borbó sortirà d'aquí a cinc minuts a donar ànims "en estos momentos tan difíciles". Els deixo que són gairebé les nou i no m'ho voldria perdre per res del món....