A La Vanguardia de diumenge passat, en John Carlin -cada setmana estinc més enganxat als seus articles en aquest diari, un analista amb un coneixement i una amplitud de mires espectacular- feia una interesant reflexió sobre l'Amèrica de Donald Trump, aprofitant un viatge a Seattle que va fer fa uns dies ("Sin sueño en Seattle", La Vanguardia 21/07/2019).
De fet, el seu article comença comentant una conversa amb un "company" de barra que es va trobar just arribat a Seattle, a la barra d'un bar fent un tequila a les set de la tarda per a combatre el "jet lag" just només aterrar després d'un vol de 10 hores des de Londres.
Em vaig sentir molt indentificat amb l'escena. Als Estats Units, sentar-se a la barra d'un bar sol, i tenir un o dos taburets més enllà, a dreta o esquerra, una altra persona sola, del sexe que sigui, és sinònim de començar una conversa de barra, que pot acabar de moltes maneres, depenent del tarannà dels personatges, però la cosa pot anar des de compartir 4 copes, que es pagaràn a mitges (ara convido jo, i ara tu t'ofereixes a pagar, sense ni tan sols saber com es diu el/la company/companya) i aquí Déu i després Glòria, a acabar tancant el bar amb unes interessants "reflexions de taverna" que ja al carrer poden continuar i acabar al cap de molta estona amb internanvi de noms i telèfons i promeses d'amistat eterna.
En fi, tornant al que ens ocupa, en Carlin es va trobar un personatge extravagant que semblava tocar-la més bé del que la seva aparença podia suggerir. La tesi de l'amic de taverna d'en Carlin era que quan més salvatges els comportaments i actuacions d'en Trump (arrel de la proposta d'expulsar "als seus països" 4 congressistes demòcrates....3 de les quals nascudes....és clar.... als Estats Units!!), més ràpida serà la derrota final del republicans a les eleccions del 2020.
Carlin acaba invocant unes frases de Jane Goodall (la primatòloga magistralment interpretada per Sigourney Weaver a "Gorillas in the Mist") que no em puc estar de reproduir: " En muchos sentidos la manera de actuar de Donald Trump me recuerda a los chimpancés machos y sus rituales de dominación. Para impresionar a sus rivales, los machos que desean ascender en la jerarquía hacen despliegues espectaculares: pisoteando fuerte, palmeando el suelo, agitando ramas o tirando piedras”.
Malhauradament no sóc tan optimista. Dimarts, sopant amb uns assessors a Columbus, en comentar aquest tema, em deien que la realitat és que malgrat tots els malgrats, el comportament de Trump té un públic molt identificable i a més a més creixent. I que la possibilitats de tornar a guanyar les eleccions són molt altes. Trist, però comparteixo aquesta opinió. A Ohio, on em passo bona part de la vida des de fa dos anys i mig aquesta és una realitat innegable. A més a més, l'economia no pot funcionar millor. I si la gent té diners a la butxaca, les preocupacions evolucionen cap a aspectes no tan bàsics.
En un símil amb el que passa a casa nostra podríem dir que hi havia una Catalunya silenciada a la que la irrupció de Ciudadanos va donar veu i va permetre sortir de l'armari i va fer onejar sense complexes ni vergonyes la bandera d'Espanya, quan una altra Catalunya també radical va començar a tirar pel dret com si representés a la immensa majoria de catalans.
Doncs això és el que passa avui als Estats Units. Les misèries de la frontera sud i l'agressivitat de Trump, ja obertament racista, sense complexes, tenen un racolzament molt i molt important de parts creixents de la població. Són gent que mai no han estat a l'armari (en aquest sentit aquí la correcció política no s'estila gens, al menys en afers polítics) però que ara públicament declaren "ja n'hi ha prou" i defensen "l'Amèrica pels americans" que no se sap ben bé que vol dir però tothom té molt clar que es refereix a l'Amèrica "wasp", els white anglosaxon people que encara ara dominen les finances, l'administració i l'economia. Però que òbviament se senten amenaçats, pels negres, pels hispans, pels russos, pels xinesos, per la resta del món...Tenen por, i la por provoca comportaments atàvics. Això és el que passa avui als Estats Units (i afegeixo, a bona part del món mundial).
Ben atiat el foc amb els "wasps" empobrits dels "rust belts" industrials del mitjà oest així com dels ramaders i els pagesos de bona part de l'Amèrica interior....Dakotas, Tennesse, Arkansa, Missouri , Indiana, Nebraska, Kansas, Oklahoma, Colorado....Trump va consolidant la seva candidatura per a la re-elecció sense que, de moment, hi hagi cap altre candidat republicà que li faci ombra.
I així anem els humans retrocedint de la forma més palmària des de fa dècades. La República de Weimar, com també citava Carlin, no sembla ara un fet impossible, com podia semblar fa tot just quatre dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada