Des de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units, la inmigració il·legal ha estat un dels cavalls de batalla de la seva administració i de la seva política. De fet, la promesa de la construcció d'un mur que segellés la totalitat de frontera sud entre els Estats Units i Mèxic i la negativa del Congrés d'atorgar-li 5.500 milions de dòlars pel seu finançament, va arribar a provocar el tancament patronal parcial més gran de la història del país ("government shutdown") que va durar 35 dies, entre desembre de 2018 i gener de 2019.
Sigui com sigui, i malgrat el reforçament de les fronteres, la immigració il·legal continua essent un problema molt greu (que té múltiples vessants), i que s'ha anat fent més gran als darrers anys en general (tant a Europa com als Estats Units), i als darrers mesos en particular, per l'intent massiu d'immigrants centre-americans, procedents d'Hondures, Guatemala, Veneçuela, Brasil, i d'altres països, d'accedir als Estats Units, molts fugint de la misèria, d'altres, fugint d'una gairebé segura mort als seus països en voler ser recrutats per narcotraficants o grups paramilitars.
Els darrers dos mesos, s'ha produït una escalada que ha fet que el problema (de fet una veritable crisi humanitària) sigui més visible pel ciutadà del carrer i que sigui present a les notícies dia i nit. Això té a veure tant en la major pressió fronterera des de Mèxic per evitar les entrades massives (després de l'amenaça de Donald Trump de posar un primer aranzel del 5% a tots els productes exportats per Mèxic) com en una major pressió dels "border protection agents" dels Estats Units seguint les noves directrius de l'Administració Trump.
Aquests dies les imatges televisives de centres d'"internament" d'immigrants sense papers, molts en busca d'asil polític amb dotzenes o centenars d'homes joves "engabiats" de facto en espais molt reduïts, durant dies, sense les mínimes condicions higièniques, amb nens sols en centres de detenció, a l'espera de possibles deportacions massives (tot i que els casos de petició d'asil els ha d'aprovar o denegar un jutge federal) a McAllen, El Paso, Laredo, Nogales, Tijuana, ha tornat a provocar un debat públic entre els favorables a la revisió de la normativa d'internament i el tracte humanitari (generalment demòcrates i votants demòcrates) i els favorables al compliment estricte de la llei (generalment conservadors i votants conservadors). Mike Pence, com a conseqüència de les crítiques massives contra l'Administració Trump aquests darrers dies, va haver de donar la cara i va anar el divendres passat a visitar un d'aquests centres d'internament, acompanyat de congressites republicats i periodistes i càmeres de televisió.
Òbviament va aprofitar per fer política i criticar el "New York Times" (un dels diaris que denúncia de forma més crítica i directa el que està passant a la frontera sud dels Estats Units), i va acabar dient que la culpa és en darrera instància dels demòcrates que no els deixen acabar el mur ni dotar la protecció fronterera de més recursos.
Malhauradament es fa política amb els drets humans i s'utilitza políticament drames humans per a defensar els interessos dels uns o dels altres explotant la misèria dels més desfavorits. Això, en un país on fa falta mà d'obra a pràcticament a tots els estats de la Unió (a Ohio els anuncis de les empreses de tota mena buscant treballadors els veig de forma diària, a tot arreu). Una veritable paradoxa, que demostra per damunt de qualsevol altra cosa que amb la immigració es fa molta política i s'utilitza molt poc el sentit comú.
Avui però l'escalada ha agafat una dimensió encara pitjor: aquest matí han començat redades a algunes de les principals ciutats del país (Los Angeles, Atlanta, Chicago, New York, Miami, Huston) per a detenir i deportar de forma immediata inmigrants sense papers abans que cap jutge no ho pugui aturar (tot i que molts d'ells portin anys al país treballant de forma precària o il·legal). Un fet totalment inaudit de proporcions encara desconegudes, tot i que ha aixecat una onada d'indignació entre molts ciutadans nord-americans i avui mateix han començat protestes massives al carrer.
No és però que la Unió Europea estigui tractant de forma gaire més humana la situació de la migració desesperada del persones subsaharianes des del Marroc o des de Líbia, i per tant, no hi ha cap motiu d'orgull envers Europa en relació a aquest mateix fenòmen.
Com a essers humans tenim un gran motiu per a sentir vergonya dels que suposadament ens representen. Esten fent passes de gegant cap a una involució que feia molts anys que no veiem, ni als Estats Units i a Europa. I així anem, progressant cap al passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada