Des dels Estats Units és difícil mantenir-se plenament informat del que passa a casa nostra, malgrat que miro de llegir amb certa assiduïtat continguts de premsa catalana, de poder, cada dia. Però hi ha notícies tan "micro" i d'un abast tan local que és gairebé impossible assebentar-se'n, fins i tot per premsa.
Les xarxes socials però permeten recuperar aquesta petita parcel·la d'allò que és més nostre. Una interessant curiositat que va començar de la mà d'un amic de la generació dels que vam estudiar a La Salle Palamós, és un grup de WhatsApp, esdevingut societat gastronòmica (sobre tot), i punt de contacte freqüent per a vells companys d'EGB que ens hem retrobat (molts) gràcies a la iniciativa d'en Joan Gómez, mestre de cerimònies d'aquesta societat.
Des d'aquest Grup, m'arriba avui tarda (al meu matí als Estats Units) una notícia molt trista, de la mà del bon amic Pere Perpinyà, i és el tancament de la Llibreria "La Gavina" de Palamós, en un curt de "Ràdio Capital" (jo ni sabia de l'existència d'aquesta emissora...).
No només perquè sóc escriptor aficionat (que també), el tancament de llibreries m'arriba particularment a les venes. En aquest mateix blogg, el día 24 de gener de 2016 també vaig escriure sobre el tancament d'una altra de les grans llibreries de Girona, la "Carlemany" de la Joana Teixidor, "la" llibreria del barri de La Devesa de Girona. Aleshores vaig titular la meva entrada de blog "Alguna cosa es mor a l'ànima".
Ara, el trasbals que em provoca aquest altre tancament m'obliga a recuperar el títol d'aquella entrada, per una notícia malhauradament massa freqüent. Després de la Carlemany, i abans de La Gavina, també va tancar una altra llibreria del meu barri gironí, la "Helmántica" de la Inés. Un altre referent que durant molts anys va ser una gran promotora de la cultura al barri.
Sempre recordaré La Gavina com a part de la meva història de creixement i aprenentatge cultural. Va ser una icona per a mi i molts d'altres des del seu naixament, quan jo tenia 10 anys i vivia a Palamós. Des dels inicis amb la Catalina Cargol, la tia de la Montse, que va ser un gran referent de la cultura palamosina durant molts anys. La Montse li va prendre el relleu amb mestratge i dedicació. Si de debò plega (o es veu obligada a plegar) serà una gran pèrdua, perquè la Montse Cargol és una gran llibretera, en majúscules.
A La Gavina, i a la Carlemany, hi vaig tenir durant molts anys les tres novel·les que tinc publicades, i en ambdues, el recolzament que hi vaig trobar des del primer dia va ser molt encoratjador.
A la notícia de Ràdio Capital que després he llegit sencera, defensen -entre d'altres- el concurs d'ajuts públics per a mantenir les llibreries obertes. Les subvencions públiques gairebé mai no estàn justificades, i en aquest cas, si no s'aborda el problema de fons, subvencionar és llençar recursos de tots a les escombreries, fent només que l'agonia sigui més llarga.
No és la solució, ni tampoc és "Amazon" l'arrel del problema (no ajuda gens, reconeixem-ho, però no és la mare dels ous). Escrivia el 2016 que la Carlemany era un referent en la venda de llibres digitals (a La Gavina també n'hi ha) i malgrat això no va poder sortir-se'n.
El problema és que a la societat actual no es llegeix, i en conseqüència, no es compra. Diria que ni tan sols es pirateja, o no es fa ni de bon tros com succeeix amb la música. El 60% de les vendes de llibres
s'esdevenen durant la setmana de Sant Jordi (ajudat per un 10% de descompte), i segons dades del Departament de Cultura de la Generalitat, més del 50% de la població catalana major de 14 anys (dades de 2017), declara no llegir ni un sol llibre a l'any. I aquesta és la veritable arrel del problema.
Així doncs, anirem veient un lent degoteig de tancament de llibreries que seràn subtituïdes per bars, perruqueries o salons d'ungles regentats per xinesos o basars regentats per pakistanesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada