Hong Kong

Aquests darrers dies estem presenciant una de les revoltes més importants d'un territori de la Xina (no continental) que desafia el poder i la uniformitat de Beijing.

Es tracta sense cap gènere de dubte de la revolta més important contra Beijing des de les manifestacions de la plaça de Tiananmen del maig i juny del 1989. En aquell moment, el règim va haver de prendre la decisió d'escoltar les reivindicacions dels manifestats -bàsicament estudiants- o aplicar mà dura contra les protestes. Malgrat una divisió incial en el sí del Partit Comunista es va finalment optar per la via de la repressió. Es calcula que el número de víctimes va oscil.lar entre els 300 (CIA, Govern Xinès) i 2.600 (Creu Roja xinesa).

El cas de Hong Kong és especial, al menys des de la perspectiva dels no xinesos, com ho és Urumuchi, el Tibet o Taiwan. Hong Kong, colònia britànica durant més de 100 anys, va esdevenir part final del colonialisme britànic el dia 1 de Juliol de 1997 (just fa 22 anys) quan els territoris britànics que constituïen Hong Kong van passar a formar part d'una anomenada regió administrativa especial sota administració de la República Popular de la Xina (el que es va conèixer com la fòrmula "un país, dos sistemes"). Durant alguns anys almenys, Hong Kong va continuar gaudint d'una certa autonomia, i d'un règim de llibertats molt superiors al de la resta de la Xina.

El fet però és que en aquests 22 anys l'administració de Beijing ha fet tot el que ha pogut per a colonitzar al seu estil l'antigua colònia. Ho han fet amb Urumchi (on han enviat de forma massiva persones de l'ètnia Han - la dominant al país- per a diluir el sentiment nacional, la cultura i la llengua dels iugurs) i també amb el Tíbet. L'exèrcit xinès utilitza tecnologia de reconeixement facial de Huawei per a tenir controlada la població dels territoris "rebels". Hi ha centres d'internament, anomenats oficialment de "reeducació" en ambdós territoris on hi ha reclosos molts homes d'edats entre els 15 i els 60 anys. Sembla una mentida o exageració, però drons de l'exèrcit americà ho han fotografiat.  La Xina no admet cap mena de dissidència. Amb Hong Kong, una vegada recuperat, no farà cap execepció.

L'ex-colònia britànica ja va protagonitzar fa uns anys  (2014) l'anomenada revolució dels paraigües, que bàsicament era una protesta contra la imposició per part de Beijing d'un sistema d'elecció al Parlament de Hong Kong basat en l'elecció prèvia d'un grup d'"elegibles" (1.200 persones), més aviat afins al règim de Beijing (és el que es coneix com a democràcia orgànica o democràcia del nomenament a dit).

Aquesta vegada la protesta ha anat més enllà, perquè tot i que els manifestants han aconseguit aturar la llei que permetia l'extradició directa a la Xina continental de persones "sospitoses" de ser una amenaça per a la seguretat nacional xinesa Beijing s'ha pres aquesta acció com una amenaça molt i molt seriosa. Mala peça al teler. En un Parlament, ara sí, dominat per afins al règim de Beijing, la llei s'aprovarà més aviat que no pas tard. I no descarto que hi hagi violència, si les protestes persisteixen.

De moment Beijing, que ja té prou fronts oberts, ha permès que el conflicte sigui gestionat per les autoritats locals, però no hi ha dubte que no permetràn que la cosa se'ls escapi de les mans (tampoc no ho van permetre a Tiananmen, ni al Tíbet).

Com tampoc no n'hi ha que encara que el règim d'"un país, dos sistemes" s'extingueix el 2047, la Xina continental, de facto, està fent mans i mànigues per acabar amb l'oposició sense fer massa soroll i de ben segur, que si les protestes persisteixen, acabarà intervenint, i sense que ningú de la resta del món s'hi oposi -ni Europa ni els Estats Units- tornarem a tenir un altre Tiananment.

Temps al temps.....