A la joiosa i turística localitat de Mijas, en plena Costa del Sol, les forces polítiques que van obtenir representació a les darreres municipals han, per fi, arribat a un acord i des d'aquesta setmana que demà s'acaba, ja tenen alcalde.
Si res no ho espatlla, el senyor Josele González, que fins a on sabem no té cap grau de parentiu amb l'ex-president del govern espanyol, serà l'alcalde de la localitat fins l'any 2023. L'acord de govern s'ha assolit amb el partit dels Ciudadanos, després de setmanes de feixugues negociacions.
L'equip de govern estarà format per 14 regidors, 8 socialistes i 6 del Ciudadanos. El pacte s'ha segellat amb un acord programatic de 60 punts. El primer, diu a tenor literal: "Defendemos desde nuestro municipio la unidad de España y el Estado de las Autonomías como garantía de un país de ciudadanos libres e iguales. Contemplamos la utilización de todos los instrumentos del Estado...para hacer frente al separatismo....incluida la aplicación del artículo 155 en Cataluña en el caso de que el Govern de la Generalitat (han respectat el Català, impressionant!) siga sin acatar el orden constitucional....".
Ho trobo sensacional. De traca i mocador. Que en un municipi andalús de més de vuitanta mil habitants l'acord programàtic contempli en primer lloc la defensa de la sacrosanta unitat de la pàtria i l'aplicació de l'article 155 sona a broma del dia dels Sants Innocents. Si això s'explica en algun indret fora d'Espanya, només es podria entendre com a un acudit. Doncs no, és veritat. Es pot consultar les hemeroteques dels diaris i és fàcil trobar els 60 punts de l'acord programàtic de l'Ajuntament de Mijas. El més curiós és que l'article, dóna com a fet consumat que el Govern de la Generalitat no acata l'ordre constitucional, cosa que trobo fantàstica.
Serà que a Mijas no hi ha altres problemes més importants que la unitat d'Espanya, com, només per a posar un exemple, un 17% d'atur, i una economia tan poc diversificada que el 75% de l'activitat econòmica depèn del turisme.
Però, ai las, els catalans....aquests catalans.... Vull pensar que des del PSOE s'han posat la pinça al nas i han signat un acord en el que aquest punt és més virtual que el Bitcoin.
Però preocupa que els Ciudadanos hagin fet de la catalanofòbia el seu principal, per no dir únic, element programàtic, juntament amb el nacionalisme espanyol extrem. De fet, els lectors d'un diari tan poc sospitós de ser llegit per Puigdemonts, Torras i d'altres separatistes radicals, en l'enquesta d'ahir sobre si hi havia catalanofòbia a Espanya un 72% de lectors afirmen que sí, i ull l'han votada més de vint-i-dues mil persones.
Emprenya que amb diners dels nostres impostos s'acabin pagant salaris de descerebrats que atien l'odi d'una forma tan mesquina i perillosa. El separadors radicals són tan perillosos com els separatistes radicals, perquè posen les emocions exacerbades al davant de qualsevol altra consideració. I així anem.
El petit consol que em queda és que la deriva que ha agafat Ciudadanos, i en particular el seu líder Albert Ribera i la seva segona Inés Arrimadas, se'ls està girant com un boomerang. Que algú tan poc sospitós de ser poc espanyol com en Francesc de Carreras, fundador del partit, hagi decidit abandonar-lo, un més després del degoteix que va començar ja fa setmanes, vol dir que la deriva empresa per aquest parell i els que els segueixen és més perillosa del que aparentment podria semblar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada