El que està succeint als Estats Units és inaudit. Ningú no en té dubtes però és tan excepcional que no puc deixar de parlar-ne. El president Donald Trump està deconstruint una de les democràcies més antigues i fins ara més sòlides del Planeta. I el pitjor és que ho està fent amb una rapidesa que sorprèn a propis i estranys.
L'esperpent nord-americà orquestrat per aquest home provoca nous sotracs a l'opinió pública mundial a diari.
Només avui el discurs de Donald Trump davant el Plenari de l'Assemblea de les Nacions Unides a New York ha estat un exercici que provoca, com a mínim, incredulitat.
Em pessigava per constatar que no estava somiant i que el que deia aquell bàrbar amb corbata vermella ho estava sentint de debò. Si només fa 6 mesos algú hagués imaginat aquesta distopia l'haurien catalogat de boig. Però la realitat supera la pitjor de les ficcions. El regitzell de barbaritats que ha dit avui haurien d'entrar al catàleg de desproposits digne d'estudis de professionals de la salut mental. Des de la recomanació de no utilitzar "Tylenol" per part de dones embarassades (paracetamol) o afirmar que l'ONU no soluciona mai res i que "fins i tot les escales mecàniques no funcionen" passant per dir que Europa està en profunda crisi degut a l'entrada massiva d'immigrants.
Ahir dilluns, l'escriptor indi Pankaj Mishra va dir a Barcelona que és possible, fins i tot probable, que al 2028 ja no hi hagi eleccions presidencials als Estats Units i que Donald Trump s'autoproclami com a guanyador d'unes eleccions que no hauran tingut lloc. Al pas que anem sembla fins i tot plausible.
Donald Trump és un histrió del que se'n riuria la resta del Planeta, si no fos perquè els Estats Units encara és una de les grans potències mundials. Però és ben evident que Xi Jinping li té més aviat poc respecte (tot i que guarda un silenci prudent), o com a mínim, molt poca por (tot i que les fàbriques xineses estan patint, i de valent, els aranzels de Trump), i Vladimir Putin se li enfot a la cara, ja que veu que no passa res, encara que envïi drons a la frontera amb Polònia o Rumania o que els seus avions de combat violin l'espai aeri d'Estònia. I continua venent petroli amb totat impunitat.
Escrivia Josep Ramoneda avui al seu article a l'Ara que és inquietant que el president castigui als que el critiquen. Efectivament, Trump demana que suspenguin programes de televisió on un còmic se'n fot de l'extrema dreta, insulta i amenaça periodistes que li fan preguntes incòmodes (va succeir fa vuit dies amb un periodista australià que li va preguntar pels seus negocis...i ell va respondre, davant les càmeres: "Calla, estàs perjudicant el teu país. em queixaré al teu president"), menysté caps d'estat que van a visitar-lo a la sala Oval de la Casa Blanca, interposa aranzels inexplicables a aliats com Europa, Corea del Sud o l'Índia, es querella contra el New York Times i el Washington Post, canvia districtes electorals en previsió de tenir més vots favorables en futures eleccions, presideix funerals d'estat per instagramers d'extrema dreta, diu que il·legalitzarà organitzacions anti-feixistes que s'oposen a la seva gestió, amenaça en retirar fons a les universitats que no segueixin els seus criteris, retira fiscals que li són adversos, governa a esquenes del Congrés i el Senat a base d'ordres executives, i si algú el contradiu, tal que si fora un nen petit, perd els nervis i ataca de forma irracional. I racolza Israel en la seva campanya d'extermini sistemàtic de tot allò que fa olor de Palestina. I mentrestant les seves empreses continuen enriquint-se sense fre ni control.
Aquest és el panorama al que s'enfronten els Estats Units avui. I jo em pregunto...on és el partit demòcrata? On són els republicans assenyats que podrien aturar aquesta barbàrie? Per què bona part de la premsa accepta acríticament això que a ulls objectius és una conculcació d'un gran nombre de principis bàsics de la democràcia i la llibertat d'expressió? Són preguntes per les que no tinc resposta.
O potser la resposta és la por. Fins i tot els grans multimilionaris nord-americans, començant per Bill Gates se li agenollen i el reverencien...
L'única esperança (i ho penso seriosament) és que a les eleccions del "midterm" (Novembre de 2026), on es renova tot el Congrés (House of Representatives) i el 35% del senat, els americans amb sentit comú decideixin fer un gir de volant i donar als demòcrates una sòlida majoria que pugui ser un contrapès real als perills que el mandat de Doanld Trump està portant al país.
Si això no succeeix, potser el que deia dilluns a Barcelona Pankaj Mishra, acabi succeint i tinguem els Estats Units en el bàndol de les dictadures presidencialistes, com ho són Rússia o la Xina avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada