Vertigen

Vaga general

Vivím dies històrics. No sé on ens portarà tot això però avui hem tornat a viure un altre dia de vertigen. He de dir, en ordre a l'objectivitat, que la vaga de protesta, vaga política, que respecto profundament, m'ha impedit entrar a treballar a la meva fàbrica amb cotxe. He hagut de caminar 4 quilòmetres per a poder entrar-hi. 

Un piquet "informatiu" m'ha impedit l'entrada a quarts de sis del matí. A mi i a centenars de persones més que havien decidit lliurement que volien treballar, per les raons que sigui (en el meu cas, tenia visitants de fora). Si al Polígon Industrial de Valls aquest matí han treballat un 50% de les persones, a la tarda, els que han vista la tele ja no ho han ni tan sols intentat. Només ha vingut un 10%. Aquesta és la República que volem? Doncs què volen que els digui, jo no ho tinc clar. No la compro.

Sempre m'ha emprenyat el pensament únic, en tots sentits, i m'indigna que a mi, que no sóc sospitós precisament de ser tebi ni espanyolista, em diguin què puc i què no puc fer. Avui torno a estar trist perquè he vist una altra desproporció que no m'ha agradat gens.

Espiral

Comparteixo plenament les vibracions per les mobilitzacions pafíciques i les concentracions en contra de la repressió i la violència policial. Avui en veure les imatges a la televisió, he tornat a quedar impresionat. Una part important del poble parla i vol ser escoltat. Pell de gallina. És el missatge, que hauria d'arribar als interlocutors que ho han de canalitzar (polítics, de totes bandes, que per això els paguem el sou). Però també sóc partidari de l'aplicació del sentit comú, i estic veient que el sentit comú ja fa temps que falla, però els darrers dies l'espiral està disparant com una escopeta de fira. I el que pot passar és que amb armes de fireta, és que ens acabem fotent un tret als peus, o al cap.

Alguns exemples d'ahir i d'aquesta tarda:

- Declaracions Puigdemont entrevistat a la BBC. "Catalonia will declare indepencence from Spain in a matter of days". Una genial manera de fer amics a Europa.

- El Borbó, que surt de forma extraordinària fora del període nadalenc, agafant el paper que hauria de fer un Rajoy absent, només se li acut parlar de "Deslealtad inadminisble per part de la Generalitat": una gran manera de pacificar el personal...El problema és que cada vegada té menys credibilitat.

- Portanveu del PP al Congrés: "La huelga general de Catalunya es política, de corte nazi".

- La fiscalia impulsant possibles querelles per odi i discriminació contra la policia.

- La fiscalia considerant els mossos traïdors.

- Concentracions de gent davant les comissaries de policia, gran tensió davant la -històrica- de Via Laietana. S'està jugant amb foc.

- Albiol arengant la policia nacional ("a por ellos" versió nostrada), i acaba emocionat i amb llàgrimes als ulls. S'està jugant amb foc.

- Policies nacionals expulsats d'hotels a Calella de Mar i Pineda, amb ciutadans escridassant-los i excitant-los a les portes dels seus hotels...A Robocots que tenen els dits excitant i a prop de les porres.

- Es fan servir paraules que em fan por: sedició, aixecament tumultuari, rebelió...Corren vents del 1936? Espero que no sigui així... 

- Homenatge avui a la policia nacional pels fets de diumenge a Catalunya a les portes del Congrés Espanyol. Broma? Postveritat? No, vist aquest vespre a TVE, "la de todos".

Les parts estàn més enrrocades que mai. La fiscalia continua posant querelles com si sentís ploure. Hi ha un fanatisme que em comença a preocupar. Que no prenguem mal tots plegats.

Futur

Catalunya és ja definitivament a la llista de problemes europeus. De no sortir mai a "Bloomberg", al "Financial Times" o a la "CNN", ara som notícia cada dia. L'1 d'Octubre ha tingut la virtud de convocar una sessió plenària del parlament europeu abans que Rajoy sigui capaç de convocar el parlament espanyol. 

Madrit -concepte- segueix enrrocada en una lectura, un relat, completament irreal, però el govern de la Generalitat està jugant amb foc. Les imatges reiterades, repetides a la millonèssima per TV3, no contribueixen a la calma. No cal posar més gasolina a les flames.

A la crisi d'estat més gran que ha tingut Espanya des de l'acabament del franquisme, Rajoy hi respon amb un discurs de 6 minuts sense preguntes i enviant el Borbó a fer un discurs de tardor, que lluny de teixir cap complicitat amb bona part del poble Català, continua fotent llenya al foc.  Castella imperial s'alinea per protegir-se.

La resposta europea és tímida, i tot i que hi ha hagut un avançament significatiu i innegable, tenir ara pressa seria una errada estratègica de dimensions desconegudes. La revenja del govern espanyol seria terrible i en pagaríem -tots, independentistes i unionistes- les conseqüències durant molts anys (recordem Nova Planta o acabament de la Guerra Civil del 1939).

L'aplicació de l'article 155 de la Constitució és la única sortida que té l'Estat Espanyol per a convocar eleccions autonòmiques (prèvia restitució de l'autonomia una vegada destituït i -potser empresonat- l'actual executiu-). Seràn capaços de prohibir els partits independentistes. Hi ha veus que diuen que ho estàn valorant. Si ho fan, serà la seva fi. Si no, és possible que l'independentisme i uns comuns més posicionats que mai, treguin el 70% dels vots i escons al Parlament.

La resposa és negociació, franca i sense apriorismes. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias hi han posat un punt de sensatesa que permet albirar una sortida, una espurna de llum al final del túnel. Sóc fermament partidari d'un referèndum pactat i acordat amb l'Estat Espanyol. Si Espanya s'entesta a seguir amb el "café para todos", crec que acabaran perdent Catalunya. Si Catalunya s'entesta amb la DUI, ens aboquem a l'abisme (perquè estarem sols a l'Univers).

Continuarà.