El món del revés

Quatre notícies dels darrers dies en relació al Procés m'indueixen a pensar que hi ha coses que veritablement no estàn funcionant gaire bé en aquest món atrotinat en el que ens ha tocat viure.

1. L'actual president d'Extremadura, Fernández Vara (un regió en la que tradicionalment -parlo especialment de l'època Rodríguez Ibarra i de José Antonio Monago, altrament conegut per pseudònim "si tengs cuyons"- els seus polítics han atacat Catalunya sempre que han pogut, aprofitant la més mínima ocasió- demana que no es boicotegin productes catalans perquè això fa mal l'economia extremenya (molts productes catalans utilitzen components fabricats a Extremadura). Tant sentit comú em corprèn i desterota...Era normal a esperar que es tornés a desfermar la fúria nacionalista excloent (en un sentit i en l'altre) perquè algú de qui no s'ho espera parlés amb sensatesa? Doncs es veu que cal arribar a situacions extremes per tal que el seny s'imposi.

2. Avui mateix, el PP ha presentat al congrés dels diputats una proposició no de llei per defensar i donar suport a la tasca de la Guardia Civil i la Policía Nacional espanyoles. Òbviament, encara que no es fa cap menció de les causes de la moció -no hi ha motiu- no cal ser un gran intel·lectual per entendre per on van les misses. El ponent ha fet una defensa aferrissada de la seva tasca "constitucional de vetllar pels drets i llibertat" i s'oposa als "assetjaments" que assegura que pateixen. I per acabar de reblar el clau demana que s'equiparin els salaris amb la resta dels cossos policials. Resultat de la votació: s'ho imaginen? 248 vots a favor (PP, PSOE, Ciudadanos) i 92 en contra (Podemos, PDCAT, ERC, PNB,...). Arrimadas i García Albiol s'esquincen els vestits clamant contra els polítics catalans que, en comptes de treballar pel be dels ciutadans, perden el temps en qüestions purament del seu interés separatista. A Madrid, però, quan fan el mateix, no separen, uneixen.

3. Aquests dies hem pogut veure, en diferit, el ministre Dastis a la BBC i a TF1. Una noticia positiva és que el ministre d'afers exteriors parla tant el Francès com l'Anglès amb una fluïdesa digne de menció. He de reconèixer la meva agradable sorpresa al respecte (no en coneixia res del ministre, confeso). La gerra d'aigua freda és la constatació no ja de la post-veritat, sino directament de la mentida. És altament alarmant que un representant d'un govern pagat amb els nostres impostos menteixi d'una forma tan escandalosa i -sobre tot- tan refutable per part dels periodistes que el van entrevistar (en particular el de la BBC). Dastis té l'estómac de dir que bona part de les imatges de violència policial de l'1 d'Octubre a Catalunya són falses. Davant l'estupefacció del periodista (que li diu que la BBC tenia corresponsals a Catalunya el dia 1), matitza, només matitza que "algunes" imatges són, o poden ser falses o manipulades. Grandesa per a Espanya d'un servidor públic que menteix de forma tan descarada que ni el periodista que l'entrevista s'ho empassa. Això però. no és res comparat amb el que va dir a la tele francesa. Segons el ministre, a Catalunya s'ensenya el Català, el Francès (força mentida a dia d'avui), l'Anglès (veritat) i l'Alemany (post-veritat), però no el Castellà. Davant la incredulitat del periodista, que li repeteix la pregunta, el ministre es reafirma. Tinc dos fills a Maristes, escola catalana concertada des de fa molts anys, i garanteixo que parlen el Castellà (4 hores a la semana de classes, com a mínim) millor que molts nens d'Andalusia. Post-veritat i mentida, aquesta és la força dels qui exerceixen el monopoli de la justícia i el de la violència. Davant aquesta certesa, hi ha poc a objectar.

4. El PSOE diu ara que és Puigdemont qui activarà l'article 155. Després de dies i dies de negociació amb el PP, ara, veient que part de la seva militància -molta de la qual va recolzar Pedro Sánchez a les primàries del partit- està en contra de l'article 155 i que abans d'entrar en vigor ja és diferent del que ells havien pactat amb el PP, miren de trobar un culpable i afirmen que en cas d'eleccions autonòmiques no donaràn suport a la intervenció. Massa tard: la intervenció estava decidida fes el que fes Puigdemont i el Parlament de Catalunya. Som carn de canó i tenim per davant una generació perduda. El que fa el PSOE aquí -paper de la trista figura- no li perdonarà una bona massa de votants que a la propera comptesa donarà suport a Podemos, que val a dir, ha estat l'únic partit de disciplina no catalana coherent en el seu plantejament.

O tempora, o mores.