Involució

Fa de mal dir que hi hagi un sol culpable de la situació en la que ens trobem tots plegats, perquè hi ha hagut errades, provocacions i actituds bel·ligerants per ambdues parts. Però avui, encara que el balanç només sigui provisional, hi ha -una altra vegada, la història no fa més que repetir-se- vencedors i vençuts.

El que està clar, és que el resultat provisional del xoc de trens és clarament desfavorable als interessos dels Catalans (de tots els Catalans, siguin independentistes o unionistes), perquè l'aplicació de l'article 155 suposa a la pràctica un xec en blanc solicitat pel govern Rajoy, que serà concedit sense descomptes al govern Rajoy, per un Senat on el PP té majoria absoluta. Xec en blanc que marcarà clarament -ja no se n'amaguen- el principi del desmantellament de la Catalunya que coneixem i que s'ha estat modelant durant els darrers 40 anys. Com escrivia en la meva darrera entrada: escola, mitjans de comunicación públics, sanitat i mossos -allà on teníem quotes de gestió gairebé il·limitades- en sortiran, amb sort, molt tocats, i sense sort, trinxats i enfonsats (el model de summissió valenciana és allò que li va bé al PP i el que, en última instància, voldria implantar a Catalunya).

Malgrat que algunes plumes il·lustres diuen que Rajoy s'està disparant un tret als peus, no podem negar que l'Estat Espanyol té el monopoli de l'exercici de la violencia i el monopoli de l'exercici de la justícia, combinació altament letal quan s'aplica sobre minories.

Per tant, passi el que passi amb les decisions que la Generalitat prengui la setmana vinent, incloent una potencial DUI, l'Estat tirarà pel dret i exercirà el monopoli que li atorga el 155 amb tots els mitjans, força inclosa, per a destituir els membres del govern i iniciar els tràmits (el fiscal Mena ja ho anunciava avui) per enviar Puigdemont i Jonqueras a la presó, i posteriorment, desmantellar la Generalitat de Catalunya, per a convertir-la, diguem-ne, en una mena de Diputació a l'engròs.

Moltes persones amb les que parlo darrerament diuen que hi ha un Pla B (tot i que avui a l'"Ara" en Toni Soler, periodista generalment molt ben informat, no semblava tenir-ho massa clar, tot i que no s'expressava exactament en aquests termes, se li podía llegir el rerefons). És possible que hi sigui, però el veig poc probable, especialment perquè crec que ningú no comptava amb que no hi hauria ni el més mínim bri de suport exterior a la causa catalana. Així va ser al final el 1714, i així sembla que pinten les coses a dia d'avui.

Vull pensar que encara poden passar coses que no ens aboquin ni al caos absolut (vagues indefinides, manifestacions diàries,...) ni a la destrucció sistemàtica de tot el que s'ha creat a Catalunya els darrers quaranta anys. Però certament, el que estem veient a dia d'avui és un despreci absolut cap a la sensibilitat de com a mínim la meitat de la població de Catalunya.

Molt em temo que els vincles emocionals de molts Catalans amb aquesta Espanya (la que mostra la seva cara més intransigent, que afortunadament no és tota ni de bon tros) són a punt de trencar-se de forma irreversible.