Darrerament he escrit poc sobre política Catalana o Espanyola perquè tot el que està succeint és d'una exasperant mediocritat, previsibilitat i fins i tot fàstig.
No tenia ni tinc massa ganes de fer-ho, tot i que auguro que ho hauré de continuar fent perquè entre el panorama a Madrit -concepte, no ciutat- de cara a la formació d'un possible govern (lamentable enrocament de totes les parts) i la judicialització del procés català com a substitució de la política, només per a posar dos exemples candents, el futur a curt termini es presenta totalment imprevisible.
Però del que vull escriure és de la baixa qualitat del personal polític que ens representa (avui la meva òptica, una persona amb seny, em deia que els haurien de suspendre de sou fins que no arribessin a acords que consideressin el bé comú -que també caldria definir, però això seria matèria d'una altra entrada del blog). Els partits polítics en general estan (mal)representats per personatges de paraula fàcil i d'una estultícia i falta de preparació que els hauria d'avergonyir.
Les declaracions d'en Xavier García Albiol d'ahir en són un vertader exemple. Un despropòsit tan gran que no n'hi hauria d'haver prou amb una rectificació, però en aquest Estat ja se sap el que succeeix, sinó que li preguntin al seu amic Jorge Fernández Díaz. El brillant polític badaloní va generar (les ràdios no s'han cansat, durant el dia d'avui de repertir-ho), a tenor literal la següent perla: "el Partit Demòcrata Català (PDC), ERC i la CUP "poden aconseguir el que no va aconseguir Franco: posar en risc l'autonomia i l'autogovern de Catalunya".
Això no pot considerar-se un "lapsus calami" (com les barrabassades amb les que de tant en tant ens il·lustra Don Mariano, ja saben, tipus: "Somos sentimientos y tenemos seres humanos”, o bé “España es una gran nación y los españoles muy españoles y mucho españoles”), només es pot considerar un lapsus d'estupidesa -o de nostàlgia feixista, que no sé què és pitjor-, perquè només un estúpid o un nostàlgic del feixisme - i en cap d'ambdós casos està legitimat per a fer política- pot proferir tal barbaritat (en roda de premsa, que és pitjor) i quedar-se tan ample.
Després, davant una estupefacció plena dels periodistas assistents a la roda de premsa, l'home va provar de rectificar tot dient: "El que vull dir és que ni Franco havia estat capaç de crear tanta inestabilitat institucional". Una rectificació increíble per ficar-se encara més de peus a la galleda.
Finalment, al seu compte de "Twitter" va escriure: "es evidente para todos que durante el franquismo no había autonomía. Ha sido un error de exposición que aclaro en mi último twit".
Això sí, el tipus es deu haver llevat aquest matí per anar a treballar (???????), fresc i tranquil com unes pasqües. A final de mes cobrarà exactament igual que si no digués tonteries. En Groucho Marx s'ho estaria passant pipa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada