Tintín al Tíbet

Ho he explicat en aquest blog en més d'una ocasió, em vaig fer gran amb el còmic belga i francés de la segona meitat del Segle XX (la tercera potència mundial en aquest àmbit després dels Estats Units i el Japó): Astèrix, Bluberry, Spirou et Fantasio i Luky Luke però sobre tot, sobre tot, Tintín i Milú.

Aquell jove reporter dels pantalons bombatxos amb el seu inseparable gos Milú i ja més endavant, a partir d'"El cranc de les pinces d'or" del capità Haddock ("Llamp de llamp de rellamps de contra-rellamps"), em va fascinar des de la primera història que vaig llegir: "L'Illa Negra". Recordo com si fos ara que me'l van portar els Reis (Mags, no els Borbons, que aleshores encara eren "hereus") quan debia tenir 6 ó 7 anys i des d'aleshores ja no vaig poder parar. Me'ls vaig llegir tots. Encara els col·lecciono. Els tinc en Català i en Castellà, molts també en Francès i Anglès. Tinc llibres sobre el seu creador, el genial George Rémy (Hergé, acrònim del seu nom al revés, erra i ge RG). Tinc el primer Tintin en blanc i negre, "Tintin al país dels Sòviets" que vaig comprar a Andorra abans que no es pogués publicar aquí. I tinc tots els  DVD de tots els còmics que Hergé va arribar a dibuixar. A la Universitat vaig participar amb bons resultats a concursos de "Tintinòfils".

De tots ells, però, un dels que més em van impressionar (seria difícil triar-ne un de sol) va ser "Tintín al Tibet". Al mestratge i la precisió en el dibuix i en el pols narratiu, se li afegeix una història d'amistat i superació que arriba al cor.  Especialment quan hom el llegeix a una edat a la que encara conserva una certa innocència. Crec que em vaig fer un apassionat de la natura i dels animals a partir de la lectura d'aquest còmic. 

Tot això ho explico a propòsit d'una extraordinària exposició temporal (15 de Juny al 2 d'Octubre) que hi ha al Museu d'Història de Catalunya. Escric extraordinària d'entrada perquè és gratuïta. I en aquest país, de vegades tinc la sensació que les dues úniques coses de franc que queden són passejar i respirar. Però també pel seu contingut. Una fantàstica excursió histórica i geográfica sobre el Nepal i el Tíbet. Hergé va dibuixar aquest còmic l'any 1960, i és segurament la seva obra més personal, escrita en una época personal de crisi i quan la seva fascinació per l'Orient era ja molt gran. Es va documentar de tal manera (sempre ho feia abans de dibuixar una història) que es va entrevistar fins i tot amb Maurice Herzog, el primer alpinista que va coronar l'Annapurna.

Vaig sortir del Museu amb Tintín al Tibet en Anglès (que per cert, va fascinar el meu fill petit) i una altra biografia d'Hergé. Estava tan entusiasmat que ni tan sols em vaig fixar amb els més de 300 "manters" que campaven i paràven impunement al davant del museu, al Passeig Joan de Borbó.