Darrerament he llegit i escoltat opinions "expertes" que recomanen que, coincidint amb el mes d'agost, és a dir, el mes suposadament de les vacances, de la desconnexió, del "dolce far niente", s'aprofiti i es faci un exercici programat de dieta digital.
Una de tantes modes que s'escolen a l'estiu, mesos on l'activitat -excepte si hi ha Jocs Olímpics o governs provisionals de democràcies poc consolidades- és tan baixa que si no hi ha notícies, o no hi ha opinió, aquesta s'ha d'inventar.
Per dieta digital, segons aquestes fonts, s'hauria d'entendre, el que s'entén per les dietes alimentàries, és a dir, un periode temporal en el que es limiti de forma voluntària però rigorosa, durant l'època estival, el consum de tecnologies digitals, via ordinador, "tablet" i telèfon intel·ligent, i en particular, totes les aplicacions relatives a comunicació virtual, és a dir: correu electrònic, "Facebook", "Twitter", "WhatsApp".
O com a mínim la dieta s'hauria d'aplicar durant aquells quinze dies, màxim tres setmanes de vacances, en què suposadament, tothom té una família amb la que conviure, fer activitats i conversar, així com llegir (llibres en paper, òbviament).
La idea de la moderació en el consum digital no és dolenta, ja que estem arribant a absurds de difícil comprensió (un ésser extraterrestre amb intel·ligència superior a la nostra que veiés determinats comportaments humans actuals relacionats amb les noves tecnologies, fugiria probablement per cames).
El darrer fenomen, el de la realitat augmentada dels "Pokemon", em sembla d'un nivell d'estupidesa difícilment compatible amb la d'un/una Sapiens, Sapiens equilibrat. Però no és l'únic. Veure als restaurants taules de persones -sobre tot parelles- en les que els dos membres no es dirigeixen la paraula durant bona part de l'àpat però que estan "conversant digitalment" amb tercers absents és d'un nivell d'estultícia difícilment comprensible. A la Xina, país de bojos per la tecnologia en la que tenir i utilitzar simultàniament dos o més dispositius digitals, la cosa és tan greu que fa fins i tot angúnia.
Però com totes les recomanacions "expertes", i potser per un innat esperit de contradicció, m'agrada posar-les en quarentera i fer-lis més aviat poc cas. Com sempre, crec que el que cal és tenir sentit comú i no perdre'l, ni a l'estiu ni a la resta de l'any. Les aplicacions de comunicació virtual et permeten durant les vacances mantenir un contacte mínim -el que es vulgui- amb la feina. De vegades, senzillament no es pot desconnectar del tot (és el meu cas, per exemple). També serveixen per organitzar de forma eficient trobades amb amics, organitzar sortides, i/o dinars o sopars. No em sembla res de particularment dolent, al contrari, sol estalviar un munt de trucades telefòniques.
No penso fer dieta digital tot i que espero començar les vacances aquest divendres, i si durant quinze dies deixo d'escriure al blog, no serà perquè estigui fent dieta digital, sino perquè no tindré "WIFI".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada