La "festassa"

Em costa molt d'entendre la necessitat d'alguns i algunes (en tinc de molt propers) de fer pública la seva vida privada mitjançant les xarxes socials. Hi ha qui ha deixat de creure en el plaer de la privacitat i el passar desapercebut i sent una necessitat visceral de exposar literalment la seva vida a internet. Però no en faré una muntanya, som hipotèticament en un país lliure i cadascú és sobirà de fer amb la seva vida privada allò que vulgui. Com sempre, estic parlant d'extrems: em refereixo a aquelles persones que no poder fer una passa sense desplegar-ho "urbi et orbe" (i quan més car o més lluny, millor). Un amic britànic descregut que tinc té una teoria interessant al respecte, però seria políticament incorrecte parlar-ne aquí.

El que sí em sembla però reprobable és que personatges que, pel posició, càrrec, vocació, professió o vagi vostè a saber per quin altre sant atribut tenen una determinada rellevança pública i que, en conseqüència, són creadors d'opinió i tenen un munt de persones que els segueixen a les xarxes, via Instagram, Facebook, Twitter o d'altres, facin pública la seva vida privada, sobre tot en ocasions en les que no n'hi ha cap necessitat ni la seva publicació aporta cap valor, i ans al contrari, acaba desvenent i desprestigiant a qui exposa la seva privacitat.

La "festassa" a "Ca la Rahola" diumenge passat a Cadaqués amb tot de personatges públics, i fins i tot el President de la Generalitat, em sembla un d'aquests innecessaris casos. Una vegada tamizat l'ego de la Rahola -que em posa dels nervis- he de reconèixer que admiro la seva ploma, la seva oratòria i el seu discurs en defensa dels jueus, de les dones i de les minories  (veure el seu blog), però de vegades, aquest ego la supera i quan això succeeix perd el sentit comú i comet excessos (recordo el cas del programa que li va dedicar l'Albert Om a "El Convidat", on va acabant explicant aventures de llit).

No calia de cap de les maneres, pensó, ja que no fe res més que desprestigiar als que ho fan i donar "carnassa" als oponents polítics (les xarxes han bullit tota la semana), especialment quan a la colla hi ha personatges polèmics com en Jan Laporta o quan el president de tots els Catalans, per molt independentista que es senti, es fa una foto amb l'estelada, que pot estar molt bé, en l'àmbit privat, però no pas per anar-ne fardant mentre es pengen fotos a Instagram.

En fi, un despropòsit que no fa altre que confirmar que hi ha persones de les que si no parlen d'elles -encara que sigui malament- els agafa un cobriment de cor.