Deia el genial actor i humorista nordamericà Julius (Groucho) Marx: "Aquests són els meus principis, però si no els agraden en tinc d'altres". Doncs, com tantes altres frases del geni, aquests dies, en les negociacions per a l'elecció dels membres de la Mesa del Congrés dels Diputats, he tingut una sensació de "Déjà vu" que m'ha provocat tan de fàstic que fins i tot ha fet trontollar la meva absoluta indiferència pel que passa aquests dies, políticament parlant, a Madrit -concepte, no ciutat-.
Un dels més xocants esperpents és la constatació que entre la "vella" política (la Casta, perquè ens entenguem) i la "nova" (els Podemites i els Ciudadanos) hi ha tan poca diferència que es pot mercadejar per un miserable plat de llenties. La més sorprenent transformació (un espectacle digne del més vibrant dels transformismes) és la dels Ciudadanos de l'Albert Rivera, adalid de la defensa del "constitucionalisme patri", aquesta parida que darrerament s'ha posat tan de moda per denostar l'anomenat "separatisme" català.
Del "no pactarem i no suportarem un govern corrupte i presidit per Mariano Rajoy" hem passat en poc més de 72 hores a un suport directe i en primera instància a una Mesa del Congrés presidida per una tal Ana Pastor, gallega de vocació, però Zamorana de naixement, especialista en fer "Aves" que no porten enlloc però que costen un dineral dels nostres impostos. I quina és la màgia que ha permès aital transformació? Alehop! Doncs dos seient per a Ciudadanos a la Mesa del Congrés. Vist el ridícul i la incoherència dels que se suposaven cridats a regenerar els valors de la mare pàtria i de la política, s'han afanyat ara a dissimular-ho dient les dues parides que serveixen tant per a un fregat com per a un cosit, és a dir: "això no és un xec en blanc" i "la responsabilitat institucional: Espanya no es pot permetre prolongar la seva situació d'interinitat i tal i tal....". De fet en veure que deu vots misteriosos han votat a favor de la candidata del PP, els Ciudadanos interpretant que es tracta de vots de Convergència i PNB s'han afanyat a declarar que votaràn contra en Rajoy si aquest pacta amb els que (literal) volen "trencar Espanya".
Els amics nacionalistes bascos i els del PDC als que tothom, des de la premsa fins a ells mateixos continuen anomenant "Convergents" diuen en públic que s'han abstingut en una de les votacions, però la realitat aritmètica és que gràcies a 10 vots que -pressumptament- només poden venir d'aquests dos partits i que han permès l'elecció de la vice-presidenta tercera (del PP, curiosament). Bé, no és cap secret que en el cas de Convergència el plat de llenties és el poder disposar de grup parlamentari propi (recuperació de més de 1,5 milions d'euros i disposició de major temps d'intervenció, entre d'altres avantatges) i en el cas del PNB ja hi ha hagut un rèdit amb l'assignació d'un lloc a la Mesa del Senat.
Els socialistes estàn tan desconcertats i amb tantes baralles internes que tenen d'altra feina que no pas anar al mercat de Calaf, i els del "sorpasso fallit" encara estàn buscant els vots que les enquestes els prometien. Diguem-ne que volien portar en Xavier Domènec a plaça però sense la més mínima convicció, i per anar a mercat s'han de portar -com a mínim- diners.
Però de tot plegat, de tot plegat, el que més m'ha al·lucinat han estat avui les notícies d'en Pedro Piqueras a Can "Tele5", concretament en la informació en què es donaven les imatges de l'audiència que Felip VI ha concedit a la nova presidenta de la Mesa del Congrés, Ana Pastor. La ministra en funcions anava vestida amb un vestit-jaqueta verd rigurós, que després de l'audiència reial ha canviat per un altre més estiuenc. Doncs bé, la interpretació que Tele5 fa del vestit verd de la ministra era que el portava com a homenatge a la monarquia. El vestit era VERDE, i VERDE pot ser també un acrònim el significat del qual és, sempre segons Tele5": "Viva El Rey De España". Fantàstic!! Amb un periodisme de tal elevat nivell no cal anar gaire més lluny. Tenim el que ens mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada