Santiago y Cierra España. Els membres de "la Casta", amb majúscules, sempre acaben protegint-se entre ells, perquè la dita Castellana "los mismos perros con distintos collares", és una veritat com un temple. De fet es gairebé l'única veritat.
I si no, que li expliquin a l'ex-ministre Soria, que com a bon canari, és dels que li agrada fer les coses amb aquella parsimònia atlántico-tropical que t'ho fa veure tot plegat d'una manera més relaxada que a la resta dels mortals.
El bon home, defensa que no va plegar, ocupant el càrrec de ministre d'indústria en funcions per l'escàndol dels anomenats "Papers de Panamà". No, de cap de les maneres. Ell no va plegar per dignitat i perquè el van enxampar amb una pila de renuncis i amb els pixats al ventre. Ell va plegar, diu, per "errades de comunicació" en les seves explicacions al "populatxo". Encara a dia d'avui, com un vulgar Fernàndezdiaz qualsevol, l'home segueix defensant la seva innocència. De res no val que el seu nom hagi aparegut a les llistes i ell no hagi estat capaç de donar cap explicació versemblant, ell segueix essent innocent mentre no es demostri el contrari. Com diuen a Castella: "¡Manda huevos!".
Al capdevall, tot això no obeeix a altra cosa que a un pur raonament econòmic. En la seva qualitat d'ex-ministre, i -amb independència que -presumptament, sempre presumptament- l'home hagi delinquit, resulta que té dret per llei durant un periode de 24 mesos a una indeminització mensual de 4.645 Euros al mes. Fins aquí, només seria qüestionable el fet que un presumpte evasor fiscal pugui cobrar legalment una indemnització de l'Estat com si fos un servidor públic que tingués un full de serveis impolut. Però admetem-ho. Suposem que és innocent i -pobret- no té altre mitjà de vida i ha d'acollir-se a aquesta modesta indemnització per a poder sobreviure en aquesta selva tan difícil que és el món.
Però és clar, la cosa ja deixa de ser comprensible quan hom s'assebenta que l'il·lustre canari, és funcionari en excedència de l'Estat i que per tant podria recuperar la seva plaça en qualsevol moment.
Hi ha un petit detall que ens passa per alt, però. L'il·lustre canari, si es reincorporés a la seva plaça de funcionari, cobraria per treballar -presumptament, només presumptament- vuit hores al dia, cinc dies a la setmana, una suma de diners inferiors a la de la indemnització que percebrà durant dos anys com a ex-ministre, i a més a més....ai las! hauria de treballar, o al menys fer-ho veure.
Un home carregat de deontologia com el nostre il·lustríssim canari ho ha tingut molt clar: cobrem la indemnització sense fotre ni brot durant dos anys, i passat aquest periode, "Dios proveerá". I si "Dios no provee", llavors, sí, llavors el pobre home apel·larà a la seva condició de funcionari i demanarà la seva reincorporació a la funció pública.
I si no, que li expliquin a l'ex-ministre Soria, que com a bon canari, és dels que li agrada fer les coses amb aquella parsimònia atlántico-tropical que t'ho fa veure tot plegat d'una manera més relaxada que a la resta dels mortals.
El bon home, defensa que no va plegar, ocupant el càrrec de ministre d'indústria en funcions per l'escàndol dels anomenats "Papers de Panamà". No, de cap de les maneres. Ell no va plegar per dignitat i perquè el van enxampar amb una pila de renuncis i amb els pixats al ventre. Ell va plegar, diu, per "errades de comunicació" en les seves explicacions al "populatxo". Encara a dia d'avui, com un vulgar Fernàndezdiaz qualsevol, l'home segueix defensant la seva innocència. De res no val que el seu nom hagi aparegut a les llistes i ell no hagi estat capaç de donar cap explicació versemblant, ell segueix essent innocent mentre no es demostri el contrari. Com diuen a Castella: "¡Manda huevos!".
Al capdevall, tot això no obeeix a altra cosa que a un pur raonament econòmic. En la seva qualitat d'ex-ministre, i -amb independència que -presumptament, sempre presumptament- l'home hagi delinquit, resulta que té dret per llei durant un periode de 24 mesos a una indeminització mensual de 4.645 Euros al mes. Fins aquí, només seria qüestionable el fet que un presumpte evasor fiscal pugui cobrar legalment una indemnització de l'Estat com si fos un servidor públic que tingués un full de serveis impolut. Però admetem-ho. Suposem que és innocent i -pobret- no té altre mitjà de vida i ha d'acollir-se a aquesta modesta indemnització per a poder sobreviure en aquesta selva tan difícil que és el món.
Però és clar, la cosa ja deixa de ser comprensible quan hom s'assebenta que l'il·lustre canari, és funcionari en excedència de l'Estat i que per tant podria recuperar la seva plaça en qualsevol moment.
Hi ha un petit detall que ens passa per alt, però. L'il·lustre canari, si es reincorporés a la seva plaça de funcionari, cobraria per treballar -presumptament, només presumptament- vuit hores al dia, cinc dies a la setmana, una suma de diners inferiors a la de la indemnització que percebrà durant dos anys com a ex-ministre, i a més a més....ai las! hauria de treballar, o al menys fer-ho veure.
Un home carregat de deontologia com el nostre il·lustríssim canari ho ha tingut molt clar: cobrem la indemnització sense fotre ni brot durant dos anys, i passat aquest periode, "Dios proveerá". I si "Dios no provee", llavors, sí, llavors el pobre home apel·larà a la seva condició de funcionari i demanarà la seva reincorporació a la funció pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada