L'Àngel de la guarda

Recordo quan era petit que la meva mare em va ensenyar a resar "l'Àngel de la guarda", oració ben simple que deia: "Àngel de la guarda, dolça companyia, no em desempareu ni de nit ni de dia no em deixeu mai sol, que jo em perderia". Els dies de la la meva infantesa la vaig resar cada dia durant molts anys juntament amb el "Parenostre", abans de tancar el llum de la meva habitació. Després, quan em vaig convertir en adolescent, em van començar a interessar una altra mena d'àngels, i finalment, ja de més grandet, m'agradaven els àngels que pintava en Leonardo da Vinci a la Capella Sixtina o els àngels dels que parla en Dan Brown a les seves novel·les, o els plats que cuina un bon cuiner i amic, l'Àngel Soler, de Valls. Però mai més, mai més havia pensat en els àngels de la guarda fins no fa gaire.

I aquest no fa gaire va ser concretament el dia 10 de Desembre de l'any passat, llegint una contra de l'Amela a "La Vanguardia", en què el periodista i els seus companys entrevistaven als candidats a les eleccions generals del 20D. Aquell dia entrevistava en Jorge Fernández Díaz, aleshores ministre de l'interior espanyol i candidat del PP a les eleccions generals per Catalunya. Faig un extracte del resum de la mateixa:

"Ya al final de la conversación, en la que la religiosidad del candidato aparece en distintas ocasiones (es de misa diaria), el periodista le asegura que él cree en su ángel de la guarda, ante lo cual el ministro confiesa: “Yo tengo también el mío”. “¿Le ha puesto nombre?”, le pregunta Amela. “Marcelo, llamo al mío. Me ayuda en pequeñas cosas, como aparcar el coche. Y también en las grandes, siempre ayuda”, revela el político conservador".

Aleshores no li vaig donar gaire més importància. Que un personatge poderós, fosc, membre de l'Opus Dei, terriblement conservador, ministre de l'interior i de misa diària tingui àngel de la guarda em va costar d'entendre. Però l'Amela, fi estilista, ho tenia ben clar quan li va formular la pregunta.

Aquestes darreres setmanes he vist la llum. I és clar que existeixen els àngels de la guarda, i entenc molt bé com el ministre de l'interior en funcions, artífex de les clavegueres i la porqueria de l'Estat en tingui un i que aquest es digui Marcelo.

En Marcelo, és efectivament un veritable àngel de la guarda, que no ha desemparat Fernández Díaz "ni de nit ni de dia". Ha estat al seu costat per donar-li un bon resultat electoral després de destapar-se la guerra bruta a l'independentisme que s'orquestrava des del seu despatx. En Marcelo ha vetllat perquè no sortís ni mínimament esquitxat de les gravacions, tot i ser -presumptament- el ministre que vetlla per la seguretat de l'Estat. En Marcelo ha estat a punt d'aconseguir-li la presidència del Congrés dels Diputats a la nova legislatura (llàstima que l'àngel de la guarda de l'Albert Rivera ho hagi impedit en darrera instància).

I en Marcelo, un àngel molt bon coneixedor de les portes giratòries, sembla que ha intercedit per tal que a en Fernández Díaz li atorguin una ambaixada com a premi pels serveis prestats. Algú es pot imaginar quina? Resulta absurd de tan evident. En Fernández Díaz serà presumptament, el nou flamant ambaixador d'Espanya a la Santa Seu.

Isn't it beautiful? He decidit creure en els àngels de la guarda a partir d'ara i estic començant a buscar un nom pel meu. Tal vegada,  tal vegada, li posi Mariano, però m'ho acabaré de rumiar els propers dies.