Molts dels que tenim una edat recordem que l'acrònim "Renfe" ja des de fa més de trenta anys volia dir Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados. Doncs han passat tres dècades, va advenir una mena de cosa que alguns anomenen democràcia de la que ara hem tingut fefaença que està plena de clavegueram (segurament la tan aclamada i mal anomenada "Transició", tan mal feta com Vostès vulguin, hi va contribuir una mica) i la cosa no només no ha millorat sinó que ha empitjorat ostensiblement. I qui en paga les conseqüències és el contribuent, és a dir, Vostè lector, i jo, els que paguem religiosament els nostres impostos a les arques d'un senyor, Cristóbal Montoro que ens desprecia obertament i se'n enfot a la cara, cada vegada que fa una declaració pública.
El problema, a més a més, no és solament que haguem anat a pitjor, sinó que si ho comparem amb la calerada pública que s'ha invertit a Rodalies Madrit -concepte, no ciutat- i en el malbaratament de recursos que s'han abocat aquest cop sí, al clavegueram físic per construir una xarxa de trens d'alta velocitat que en moltes de les seves rutes no fa servir ni el Tato (recomano vivament la lectura del llibre de l'economista Germà Bel al respecte "Espanya, capital Paris", Editorial Destino, 2010, on la conclusió és "tots els camins porten cap a Madrit"), doncs el greuge encara és més evident i més fastigós.
La crònica d'en Carles Capdevila a l'Ara explicant les seves misèries en un viatge en tren tornant de València fant plorar de ràbia i d'indignació.
Pero no se vayan todavía, aún hay más, que deia el "Super Ratón". De ments pensants, suposadament de Sàpiens Sàpiens, que tenen la desvergonya, la cara dura, la manca d'intel·ligència i l'estultícia de batejar una companyia aèria amb un nom tan rotudament estúpid com "Vueling" (és que per no ser, no és ni "Spanglish", és tonteria pura i dura) no se'n pot esperar gaire res. Tanta estupidesa conceptual en crear una companyia de baix cost no podia augurar res de bo. Si a més a més, per fer-se els moderns i els simpàtics et tutegen sense el teu permís, la cosa ja arriba a extrems de deliri (els vaig escriure una carta ja fa temps instant-los a que quan m'enviessin correspondència em tractéssin de Vostè).
Quan el model de planificació de creixement a l'aeroport del Prat (centralitzat i fora de la racionalitat imperant en la resta d'aeroports del món civilitzat) es basa en companyies mal gestionades que emprenen una cursa de creixement de rutes desaforada per competir amb companyies de baix cost intel·ligentment gestionades (Ryanair o Norwegian, per a posar-ne només dos exemples, però n'hi ha uns quants més) el resultat només pot ser el clamorós i caòtic desastre que hem viscut aquests dies i que -atenció als que tinguin bitllets d'avió comprats amb "Vueling" per aquests dos mesos- continuarà en major o menor intensitat durant tot l'estiu.
És un altre dels peatges que cal pagar per no tenir la capacitat de decisió a Catalunya en matèria d'infrastructures de transport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada