Sóc un gran defensor de la llengua catalana. Tots els que em coneixen bé ho saben. I la defenso molt més enllà de qualsevol connotació política. Una llengua sempre és part indestriable d'una cultura, i la llengua i la cultura catalanes formen part del meu tarannà i de la meva manera d'entendre el món i una manera d'nteractuar, i això per mi, està completament separat de la política, que és una altra cosa, de vegades un mal necessari, moltes vegades una nosa i d'altres, un nosa molt i molt lletja.
La polèmica que s'ha desfermat aquest cap de setmana passat a la platja de La Fosca, a Palamós, platja que forma part del meu bagatge i de la meva vida, m'ha emprenyat particularment. I ho ha fet perquè malgrat tots els malgrats, i amb plena consciència que la llengua catalana és clarament una llengua en perill, que està completament desprotegida a l'Estat on paguem els impostos i que córre un risc més que real de desaparèixer per globalització i assimilació (a llengues poderoses com el Castellà o l'Anglès), no em crec el que alguns diaris diuen que ha passat.
Segons el relat de "Nació Digital" o "El Punt Avui", una mare de Taradell va anar a demanar ajut a un socorrista quan el seu fill va ser pessigat per una medura. Segons el relat de la mare, aquest (de l'empresa Pro-Activa, que en té la concessió) es va negar a atendre la criatura perquè la mare li va parlar en Català. Home, si això fos així, seria un fet constitutiu de discriminació i d'una gravetat extraordinària, però francament, no m'ho crec.
I no m'ho crec perquè té sentit que el socorrista no abandoni el seu lloc de vigilància i adreci la mare, en Català, Castellà, Anglès o Servocròat al lloc d'atenció sanitària de la platja de La Fosca, que hi és.
Potser una mare obnubilada per un afany de protecció desmesurat del seu cadell, se sent ofesa quan un socorrista li diu, indirectament que s'espavili, que ell no pot abandonar el lloc, però, si jo hagués estat socorrista, hagués fet el mateix. En veure la reacció del socorrista la mare suposadament "ultratjada" va i en un afany de revenja busca un argument per mediatitzar el cas.
No sé si la versió que explico és la bona, però m'hi jugaria un pèsol. Per tant, per tal que s'aclareixi un cas que és potencialment molt greu si és veritat, però també molt greu si no ho és, cal que l'Ajuntament de Palamós, responsable de la concessió, arribi fins al final en aquest cas, i si la mare no diu la veritat, cal que se sàpiga i que quedi vermella fins les orelles i demani perdó.
Mai no es pot invocar una mentida, especialment en un tema tan sensible com aquest, per reclamar l'atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada