La frase, pronunciada per l'ex-president del govern espanyol José María Aznar el novembre del 2023, no podria haver fet més fortura. És cert que ha costat probablement més del que el propi Aznar es pensava però no hi ha dubte que la capacitat d'influència de la dreta, que des d'abans de l'adveniment de la democràcia a Espanya ha controlat bona part de les estructures del "deep state", és a dir, policia, alts funcionaris de l'estat i institució judicial, s'ha volcat des de fa un parell d'anys, i en tromba, a l'acosament i demolició del partit socialista i els seus membres més rellevants.
Si fa un temps, aquestes mesures es portaven amb una certa dissimulació, els darrers mesos estem assistint a una forma descarada de prevaricació inaudita en el sistema polític i judicial espanyol que fa trontollar de forma molt manifesta (i perillosa) els principis de la democràcia a Espanya (estem assistint a quelcom de molt similar a d'altres països, en particular als Estats Units).
La justícia ha deixat de ser cega (si és que algun dia ho va ser amb aquells que no són de l'orbita de la que "cal ser"), per començar a dictar sentències que fan enrojolir els experts en dret processal.
D'entrada, la desproporció entre la celeritat que s'ha imprimit a determinades sentències, en front l'exasperant lentitut d'algunes altres (les que no interessen). En tenim alguns exemples palmaris, segurament, el més descarat fins divendres passat és el del cas "mascaretes", en el qual s'acaba de condemnar l'ex ministre José Luís Ábalos a 24 anys de presó, atenció, poca broma, i a l'assessor Koldo García a 19 anys per delictes "d'organització criminal, suborn, malversació de cabals públics i tràfic d'influències". No només sorprén la duresa de la sentència, que ha comptat amb la unanimitat del tribunal, sinó com deia, en la rapidesa amb la què la sentència s'ha fet pública i el fet que el delator, també corrupte, se'n surti amb una pena de 4,7 anys i sense haver d'entrar a la presó i sense haver de tornar tots els diners que va robar. Entenc perfectament que la justícia ha de condemnar fermament la corrupció però també que aquest precepte s'ha d'aplicar a tothom per igual, i en aquesta sentència concreta, no sembla pas el cas.
L'altre cas que es va començar a jutjar a les mateixes dates, l'anomenat "Kitchen", que jutja corrupteles del PP, oh, curiós, continua en el més absolut silenci judicial i mediàtic.
O un altre cas encara més paradoxal, el de l'ex-fiscal general de l'estat, García Ortiz, que va ser destituït de la seva funció, en un judici meteòric en el que se'l va condemnar sense cap prova concluent de la seva filtració, només indicis (que des del meu punt de vista ni tan sols són raonables), i es va dictar sentència condemnatòria abans de la redacció del cos de la mateixa.
Un cas absolutament inaudit també i que contrasta amb la laxitud amb la que el senyor Alberto González Amador, parella de la senyora Isabel Díaz Ayuso i instigador de la denúncia contra l'ex-fiscal general, que entre d'altres, a més a més de defraudar l'AEAT, va ingressar de l'empresa Quirón Prevención 4,4 milions d'euros per treballs pels que no tenia mitjans (una mica semblant a l'entramat d'empreses amb les que -pressumptament, José Luis Rodríguez Zapatero, utilitzava per a no deixar rastre, ja que algunes d'elles ni tan sols tenien empleats).
Però el més escandalós de tot en sembla el cas de l'esposa del president del govern, Begoña Gómez, en el que una persecució que supera el "lawfare" - sense oblidar que la denúncia la impulsen (amb retalls de diaris) - els sindicats d'extrema dreta "Hazte oir" y "Manos límpias" a qui el jutge instructor, Juan Carlos Peinado, li acaba de retirar el passaport per risc de fuga, al·legant que els seus escortes la podrien ajudar a fugir d'Espanya. Fins i tot la caverna mediàtica madrilenya ha hagut de sortir en tromba per a denunciar el ridícul i el desprestigi que, per a la democràcia espanyola suposen instruccions judicials d'aquest tenor, en un cas sense precedents.
Però Peinado no ha fet altra cosa que seguir les instruccions del seu amo, i ha tirat pel dret: "el que pueda hacer, que haga".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada