De moment, a menys que la política industrial de la Unió Europea no faci un gir com un mitjó, els coxtes xinesos han arribat a Europa per a quedar-se.
Des de l'acord entre la mítica marca "Ebro" (EV Motors) i el fabricant de cotxes xinès Chery per a tornar a posar en marxa l'antiga planta d'ensamblatge de Nissan Motor Ibérica a la Zona Franca de Barcelona l'abril de 2024, han passat dos anys i mig, però aquell fet va ser el denonant d'un canvi radical en el món de l'automoció europea, que fins el moment -i encara ara- constitueix un dels més grans clústers de fabricació de vehicles automòbils del planeta.
Aquest desembarcament xinès va ser una passa més en la continuació d'una estratègia (molt ben estudiada i amb el ple recolzament del govern xinès) que va començar fa ja anys, concretament quan el gegant xinès SAIC Motor (Shanghai Automotive Industry Corporation), va comprar el 2005 la marca britànica MG (coneguda popularment per Morris) després que el seu propietari fins aleshores, BMW, la deixés caure en fallida.
Uns anys més tard el grup xinès d'automoció Geely va comprar Volvo Cars (la mítica marca sueca) al seu propietari d'aleshores (2010) que era Ford Motors Corporation.
Això va seguir amb -també a Suècia- Polestar, vehicle elèctric ja plenament sota control xinès. L'any 2017 Lotus Cars (una altra icònica marca del Regne Unit) va ser adquirida també per Geely.
Diguem que fins fa relativament ben poc, els grans grups d'automoció xinesos havien començat a prendre posicions a la indústria europea de l'automòbil (amb total indiferència per part de les autoritats de la Unió), però el que està passant des de fa relativament poc temps és que les marques d'automòbils xineses estan envaint, literalment, les carreteres europees.
Avui a La Vanguardia, secció d'economia, un article relacionat amb la fira de l'automòbil de París, xifra en un 11% la quota de mercat de les marques xineses a Europa fins el mes d'Agost. Si pensem que l'any 2021 aquestes marques van suposar una quota del 0,5% es constata que el creixement ha estat exponencial. A Espanya la quota és superior a la del promig de la Unió Europea, superant el 15% del total dels nous vehicles matriculats. El port de Tarragona va rebre l'any 2025, 40.500 unitats de cotxes xinesos, gairebé triplicant les del 2024. Els primers 6 mesos de 2026, ja han entrat 21.200 cotxes xinesos.
Vaixell xinès de transport de vehicles al port de Tarragona. Font: Diari de Tarragona
Durant els primers sis mesos de 2026 s'han matriculat a Europa 663.000 vehicles xinesos, poca broma, perquè aquestes xifres han suposat el 84% del creixement total del mercat europeu de vehicles automòbils.
Recordo molt bé que l'any 2005, quan vaig anar a la Xina per primera vegada, em va impactar que els vehicles que circulaven per les seves carreteres eren fonamentalment de marques estrangeres potser un 85% del total(europees, japoneses, coreanes i nord-americanes) això sí, gairebé tots fabricats a la Xina amb joint-ventures amb empreses xineses. Tímidament es veien alguns cotxes de BYD i algunes altres marques locals desconegudes. Des d'aleshores, cada vegada que he anat a Xina -i hi he anat moltes vegades- la presència de marques xineses ha anat prenent quota, fins a un extrem que jo diria que actualment, la proporció de 2005 no s'ha invertit del tot, però gairebé. I el que al 2025 eren majoritàriament matrícules de color blau (cotxes amb motor de combustió) ara són majoritàriament matrícules de color verd (cotxes amb motor elèctric o híbrid).
Una vegada conquerit -i saturat- el mercat nacional, la Xina s'ha llançat amb totes les seves armes (tecnologia puntera, capacitat industrial gairebé infinita i suport il·limitat del govern xinès) a la conquesta dels mercats d'automoció de la resta del món (Estats Units exclosos perquè allà està prohibit que hi entri un sol cotxe de marca xinesa).
A Espanya, aquesta evolució es veu a simple vista. Actualment hi ha 25 marques xineses disponibles. Quatre grans grups xinesos acaparen bona part de mercat: SAIC (MG), BYD (ByD y Denza), Geely (Link&co, Polstar), Chery (Omoda, Jaecoo, Ebro) i d'altres com Dongfeng i Xpeng. I aquesta realitat es veu cada dia més als nostres carrers i carreteres, però també a la televisió on en "prime time" els xinesos ens bombardegen amb publicitat televisiva dels seus vehicles.
A menys que la Unió Europea faci passes molt significatives per a protegir la indústria local (i no sóc gens partidari del proteccionisme però els xinesos no juguen amb les mateixes armes que nosaltres), veurem una progressiva desaparició de les fàbriques i marques europees en pocs anys, i la dependència exterior ens ferà als Europeus menys lliures i més insignificants en el mercat mundial (com ja s'ha demostrat en el cas de la intel·ligència artificial on només compta Estats Units i la Xina).
I si la política europea és laxa (com ho ha estat fins ara), ens arribaran -com ja arriben ara- els cotxes xinesos pre fabricats de la Xina, i aquí, com si es tractés d'un Lego gegant, només es farà l'ensamblatge final de les peces, aportant un valor afegit i una riquesa més aviat relatius i comportant la pràctica desaparició a mig termini, de la indústria auxiliar de l'automoció, que tan potent ha estat tradicionalment a Catalunya.
Soc un "fan" total dels teus escrits. I gairebé sempre estic d’acord amb el que, amb la teva fina i esmolada ploma (la d’escriure, em refereixo) ens expliques.
ResponEliminaAvui, però, tinc una reflexió de taverna per a tu.
Quan dius "(...) només es farà l'assemblatge final de les peces, aportant un valor afegit i una riquesa més aviat relatius (...)", però sense quantificar-ho (una mica tirant la pedra i amagant la mà, com fan els polítics que sovint i amb tanta raó critiques...), tens en compte que, gràcies a reprendre l'activitat industrial a Ebro, 1.200 persones acomiadades per Nissan tornen a tenir feina, i famílies on un (o dos) sous tornen a entrar a casa? Que aquestes persones han sortit de l'atur, treballen en el que saben fer bé i tornen a cotitzar? Que Ebro vol incorporar progressivament components fabricats a Catalunya per "tier 2" i "tier 3", que han de contribuir a potenciar el "clúster" d'automoció de casa nostra? Que, si no s'ensamblen i/o fabriquen aquí, al final acabarien entrant igualment els cotxes xinesos, encara que fos amb aranzels? Que Ebro és una empresa catalana (bé que Chery hi tingui una participació minoritària en dues filials), cotitzada a la borsa espanyola?
Una abraçada, estimat Jaume, gran embaixador sempre de Palamós!!!