Estem a punt de començar la fase 1 del desconfinament i hores d'ara continuo sense tenir clar el desconcert generalitzat que hi ha sobre les màscares i guants per a utilització de la ciutadania en general (no els professionals, que aquí no hi ha dubtes), les diferents tipologies, la durada de la protecció, el nivell de protecció que cadascuna ofereix -aquí la confusió és majúscula i fins i tot m'atreviria a dir que està auspiciada directament per l'OMS i per les autoritats-.
Avui, la Llucia Ramis a La Vanguardia recordada una campanya de màrketing de primers dels anys 90 del segle passat que va resultar tremendament exitosa -i efectiva- que portava per lema "póntelo, pónselo" en referència a la necessitat d'utilitzar sistemàticament el preservatiu per mantenir relacions sexuals no conjugals, diguem-ne, per tal d'evitar el contagi d'una malaltia amb altes dosis de letalitat anomenada sida.
Doncs jo -i segurament tots els de la nostra generació- recordo perfectament la campanya i la manera en que va calar i va modificar -per sempre- les nostra manera de mantenir relacions sexuals.
Amb les màscares hi hauria d'haver alguna campanya institucional similar (en comptes de malbaratar diners dels contribuents en campanyes propagandístiques completament estúpides i inútils com la que va costar 4,5 milions d'euros per publicitar a tots els mitjans "#este virus lo paramos unidos"). Trobo profundament desconcertant la informació que s'ha donat des de les institucions (i no serà per manca de compareixences ni per manca de mitjans).
Amb la utilització de guants passa exactament igual però pitjor. Ni els experts es posen d'acord respecte si cal o no cal. Aquí la desinformació és palmària i a més a més, jo que he treballat a la indústria de l'alimentació dietètica i parafarmacèutica, puc afirmar amb contundència que és millor una mà neta que una mà enguantada (de fet, en aquesta empresa on treballava, l´ús de guants per a manipular aliments estava estrictament prohibit degut al gran potencial contaminant d'un guant brut o mal utilitzat).
Una bona prova de l'entropia és la fantàstica col·lecció de màscares que hom veu quan passeja pels carrers a les hores convingudes o per anar al supermercat o la farmàcia. Hi ha màscares quirúrgiques, casolanes de roba, multicolors per anar a la moda i combinar amb el vestuari, de guixaire de tota la vida, FFP2 amb vàlvula (desaconsellades per l'OCU però repartides per la Consejeria de Sanidad de Madrid....), sense vàlvula, N95, reutilitzables, rentables en rentadora a 60 graus, no reutilitzables....
A la confusió anterior, cal afegir-hi les diferents modalitats amb les que el personal se les posa: ben posada en molts casos, però també col·locada per sota del nas (és l'exemple que més sovinteja), com a dispositiu sota la barbeta (molt útil per a amagar la papada, per cert), aixecada tapant el front i avui he vist un individu que la portava al braç com si fos un protector de colze.
Com que no hi ha ni manual d'ús, ni instruccions clares tothom fot el que vol, i el que és pitjor, en espais on és difícil mantenir la distància de seguretat, hi ha molta gent -cada dia més- que no en porta.
I per acabar-ho d'adobar les màscares i els guants han generat un altre tipus de residu contaminant i fins ara inexistent. Al terra i als carrers de les nostres ciutats i pobles comença a sovintejar la presència de màscares i guants llençats sense cap mirament. Ja ho diu la dita: "de porc i de senyor se n'ha de venir de mena" i malauradament, en aquest món en el que ens ha tocat viure, hi ha molt més porcs dels que caldria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada