Aquest matí sentia a la ràdio el conseller d'ensenyament Josep Bargalló afirmant que no està clar que el proper curs escolar pugui començar amb normalitat donada la necessitat d'ampliar la distància social amb la necessitat que això comporta de menys alumnes per aula i per tant major necessitat de professors (pels que no està previst cap convocatòria de plaça). És lògic, si en la meva modesta opinió, no té pas un nivell gaire superior al del Trio Calavera.
Puc entendre moltes coses i en matèria de salut, totes les prevencions són poques quan es tracta de preservar vides humanes. Però estaria bé fer balanç, quan han passat més de dos mesos des de l'inici del confinament; posar els fets en perspectiva, ara que ja es disposa d'un historial clínic -curt però significatiu estadísticament parlant- de com la pandèmia del coronavirus està afectant els diferents estrats d'edat de la població.
John Carlin reflexionava el diumenge passat a La Vanguardia tirant també d'estadística i afirmava que dels 10 milions d'infants de menys de 15 anys que viuen al Regne Unit, dos (2) s'han mort pel coronavirus. És a dir, una incidència estadística del 0,00002%. Com diuen els anglosaxons: "facts and figures". I afegia: dels 17 milions d'habitants menors de 25 anys, se n'han mort 26 (la majoria amb malalties respiratòries prèvies), el que representa una taxa del 0,00015%. De fet, un expert estadístic de la Universitat de Cambridge deia que la probabilitat entre els menors de 25 anys de morir pel virus és inferior a la de mort accidental en circumstàncies normals.
A Espanya, he fet una petita recerca estadística casolana i puc concloure que la incidència no és pas gaire diferent (molt superior, això sí) tot i que cal recordar que Espanya té la segona taxa més alta de letalitat del virus a Europa, després de Bèlgica. Però dels 4,4 milions d'infants menors de 10 anys que viuen a Espanya n'han mort dos (2) com a conseqüència de la malaltia, un 0,000045%, i de les 9.171.000 persones de menys de 20 anys n'han mort set (7), és a dir, una incidència estadística del 0,000076%. Per acabar amb la reflexió numèrica: de ciutadans espanyols menors de 30 anys n'han mort de covid 29, el 0,9% de tots els morts per coronavirus a Espanya.
És ben evident que el passat és passat i que davant el desconeixement i la por a una catàstrofre de mortalitat disparada, tota precaució és necessària i fins i tot exigible: una vida humana és molt més que una estadística, per tant res a dir amb el que s'ha fet fins ara. Com escrivia en un article fa dies, hi haurà temps per passar comptes amb els polítics-gestors de la crisi que, en el nostre cas, tant a Catalunya com a Espanya ho han fet amb una mediocritat i una manca de planificació i coneixement difícil de comprendre. Potser no tan difícil d'entendre per un observador atent i informat. Només un exemple: el mercat de Calaf que ha suposat la negociació de la darrera pròrroga de l'estat d'alarma aquesta setmana és un clar reflex del nivell polític que hi ha a Espanya: una veritable desgràcia que ens ha d'avergonyir com a ciutadans i com a contribuents. A aquests miserables no els hauríem de pagar el sou.
Però ara el que cal és planificar el futur, i minimitzar-ne els danys col·laterals, que prous n'hi haurà. Vista l'experiència, puc entendre l'extensió del confinament de la gent gran. Tornant a l'estadística, a Espanya, el 86,4% de les persones mortes per covid han estat majors de 70 anys. Puc entendre també que els infants i els joves no estiguin en contacte amb els avis, perquè els infants i els adolescents poden ser portadors assimptomàtics del virus i poden contagiar la població més sensible, però no puc entendre que els nens i nenes, noies i nois no tornin presencialment a l'escola puntualment el mes de setembre.
No hi ha motius racionals per a no fer-ho. Si els humans som capaços d'enviar una nau a Mart o matar Bin Laden amb un míssil disparat per un dron dirigit per un operador que el controla per satèl·lit amb un joystick des d'un centre de control a Denver, Colorado, a deu mil kilòmetres de distància, no podria entendre que no poguessim fer tornar els nostres joves físicament a les escoles.
Penso que seria una estafa monumental i un altre moment robat a les noves generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada