Aquests dies sento i llegeixo a totes hores els tòpics de "nova realitat", "ja mai més res no serà igual que abans", "ens haurem d'acostumar a una nova manera de viure i de relacionar-nos", "ens haurem d'acostumar a la distància social"....i parides per l'estil. Ho entenc perfectament. Moltes hores per pensar, informatius monopolitzats de forma abusiva per la pandèmia, acolloniment generalitzat pel present i pel futur...
A aquesta "nova realitat" caldrà afegir-hi un altre tòpic que ja comença a sovintejar a totes hores i per tot arreu i que, com en el cas d'en Manelic i el llop de l'Àngel Guimerà, a força de repetir-lo (i de comportar-nos col·lectivament com a Australopitecus) acabarà possiblement -espero equivocar-me- esdevenint una realitat: "a la tardor tots confinats altra vegada". És possible, fins i tot probable vist el comportament absolutament cafre del personal que jo percebo en les meves sortides (a les hores que toca i per fer el que toca) a Girona ciutat. Si hi afegim les imatges de telenotícies del Madrid o de la Barcelona en fase de desconfinament, la cosa agafa proporcions dantesques i fa molta, molta por.
Però no és això del que vull escriure avui. Temps hi haurà.
El que sí que esdevindrà una nova realitat de debò serà l'aviació comercial. Recordo el meu primer pont aeri amb Iberia a meitats dels anys vuitanta del segle passat (que era com la Televisión Española, "la primera y la única"). Per un bitllet d'avió Barcelona-Madrid la meva empresa d'aleshores va pagar unes cent cinquanta mil pessetes (de 1986!), crec que encara conservo el resguard del bitllet, 901,52 € al canvi. Si a un extra-terrestre que vingués a fer d'antropòleg-explorador al nostre Planeta li expliquéssin que trenta-quatre anys després aquest mateix bitllet d'avió costava abans de l'atuada pandèmica un promig de 56 €, al·lucinaria en colors.
El coronavirus ha portat moltes desgràcies, fonamentalment l'alt preu que hem hagut de pagar i estem pagant encara en vides humanes, però també ha comportat (i comportarà) efectes col·laterals molt positius, pels éssers humans en general i pel Planeta en particular.
L'aviació comercial ha esdevingut una plaga, ras i curt. I les "low cost" una altra pandèmia, més mortal a llarg termini que el coronavirus. Els que les van inventar haurien d'estar complint cadena perpètua, i ho dic de forma totalment seriosa, parlant des del més absolut coneixement de causa (els darrers 10 anys, en la immensa majoria de casos por motius exclussivament professionals, he volat més de 800.000 km, equivalent a fer la volta al món unes 20 vegades). És una de les indústries més contaminants que tenim al Planeta, amb efectes col·laterals altament destructius -en la meva modesta opinió, segurament no compartida per moltíssima gent-, entre els que destaca el turisme de masses (una altra plaga bíblica).
Això "d'agafar un Ryanair" un diumenge a l'aeroport de Girona per anar a "missa de dotze" al Vaticà (un exemple real de la mare d'una molt bona amiga meva) o d'anar a dinar a Londres el dissabte al migdia i tornar a dormir Barcelona (un altre exemple real d'un bon amic meu), i pagar en ambdós casos literalment menys de 50 € pel viatge d'anada i tornada, és (era) una anomalia que ens ha de fer reflexionar. El Covid-19 ha suposat una aturada a la irracionalitat per la que cal donar gràcies als Déus. Per sort aquestes desgràcies no tornaran, n'estic convençut. Hem d'esperar i desitjar que així sigui, pel bé del nostre Planeta i les generacions futures que l'han de poblar.
Escriu en Rafael López-Monné, geògraf i fotògraf, en un article publicat recentment "reflexionar per repensar el futur no sols és recomanable, és una necessitat. Turistes ofegant Venècia, grups inversors comprant barris i expulsant els veïns, projectes de noves urbanitzacions litorals, valls que depenen d’una estació d’esquí, o que vinculen el seu futur a un concert, o a unes olimpíades? Tal com assenyala Noemí Klein, la normalitat era la crisi".
Rafael Schvartzman, vicepresident de la IATA, afirmava en una entrevista el cap de setmana passat que si ha d'augmentar la distància social els preus dels bitllets hauran d'incrementar-se un 50% com a mínim. Benvinguda sia la distància social. També deia que segurament moltes línies aèries, en particular les "low cost" però no només, desapareixerien. Tan de bo. Benvinguda sia la crisi al sector. Pel bé de l'equilibri ecològic del Planeta, i pel bé del nostre equilibri emocional i mental. Que terroristes (permeteu-la la llicència) com Michael O'Leary de RyanAir desapareguin del mapa seria una bona notícia per a la immensa majoria dels habitants d'Europa, i que de retruc ens permetria tornar a gaudir, per exemple, de la Sagrada Família sense haver d'apartar una gernació de turistes maleducats protegits amb parasols i si són asiàtics, màscares.
L'única manera de racionalitzar l'aviació comercial és posar els preus que toquen als bitllets d'avió. Si quan comprem un litre de gasolina estem pagant un 65% d'impostos, aquest mateix esquema s'ha de treslladar a l'aviació comercial. Cal taxar de forma dràstica l'aviació comercial. Un impost ecològic pels que més contaminen, que faci que els preus es situïn al nivell que toca i que de passada en reguli la massificació. Els "Llorets de Mar" aporten molt poc valor afegit, només feina de baixa qualitat i baixa productivitat. I si això implica la fallida de moltes companyies aèries i tancar la meitat dels aeroports d'Espanya (per posar un exemple que coneixem) Girona i Reus inclosos, benvingut sigui.
Només una dada: a Alemanya, amb 83 milions d'habitants hi ha 39 aeroports, a Espanya, amb 47 milions, 52. Està tot dit, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada