Capricis d'Amer

El que més greu em sap de la visita d'ahir a Amer de l'Arrimadas i el seu seguici tabarnès és que en trobar-se la pastisseria Puigdemont tancada no tinguessin l'oportunitat de comprar una bossa dels famosíssims -i boníssims- Capricis d'Amer, una de les especialitats de la casa. Jo que em pensava que els dissabtes eren dia punta de venda de les pastisseries.

És clar que els nobles "Ciudadanos" només s'hi van quedar 30 minuts al poble, però tot i així segur que la pobra Inés va marxar-ne amb recança.

Ben mirat, la gent d'Amer no són tan bona gent com sembla -tot i que he llegit opinions de diverses persones al Facebook i a l'Instagram que diuen el contrari-. Durant el matí d'ahir van perdre el sentit de l'hospitalitat del que tanta gala presumeix aquell xicot exiliat a Waterloo, fill d'Amer, si no em falla la memòria. 

Pobra Inés, pobre Carrizosa. Tan feliços ells i els seus 34 companys de partit, diputats electes per Ciudadanos al Parlament de Catalunya, que van haver de fer allò que la meva mare defineix com "l'anada per la tornada".

Sortir ben d'hora, ben d'hora de Tabarnia, com si es tractessin de deixebles del Guardiola - l'entrenador del Manchester City, no el Conseller Delegat del Banc de Sabadell- per trobar-se a un poble de  2.260 persones fantasma que els fa el buit (fer un "Tortosa" en diuen ara, pel que sembla), és una canallada sense nom. Una clara manca d'educació i respecte.

Caldria explicar als vil·latans d'Amer, que quan el principal partit de l'oposició de Catalunya es desplaça amb totes les seves forces vives al poble de l'ex-president de la Generalitat per a fer un acte de gran rellevància política, el mínim que es pot fer és sortir als carrers amb joia i banderetes, i aclamar els nobles polítics tot acompanyant-los a la plaça principal del poble.

I després d'escoltar allò que els havien de dir amb molta atenció i aplaudir-los a cor que vols, ajudar-los a arrencar llaços grocs, si cal, amb les dents. I finalment, acompanyar-los a la sortida del municipi amb bosses de Capricis i bunyols d'Amer, perquè s'emportessin un record ben dolç de la visita al poble.