Als Estats Units, la política és quelcom que es prenen molt seriosament (malgrat haver escollit un president que és qualsevol cosa excepte un polític), segurament pel pòsit i la tradició anglosaxona. S'ho prenen tan seriosament que la campanya per a les presidencials de 2020 acaba de començar. Dos anys abans! Coneixent el sistema i les pràctiques electorals del país, és una fenòmen relativament normal, tot i que amb ulls europeus ens pot semblar sorprenent.
Aquesta setmana polar, m'he entretingut a "zippejar" al vespre pels quatre canals generalistes (ABC, NBC, CNN i FOX) i la política va que vola. Segon tema de titulars després del vòrtex polar.
Dels temes que destaquen, més enllà que hi ha una potent campanya encetada per alguns membres de la fiscalia -molt esperonada per la CNN amb en Chris Cuomo, al "prime time televisiu", acusant directament Donald Trump de mentider i corrupte- que estàn buscant les pessigolles a l'entorn del Donald Trump, és que hi ha dos noms que s'han postulat fa uns dies com a candidats pel partit Demòcrata i independent respectivament (a l'estil "Ros Perot", el multimilionari texà que es va presentar a les presidencials de 1992 com a tercer candidat).
Una de les primeres candidatures a la presidència per part del partit Demòcrata l'encapçala Kamala Harris, jove (54 anys), negra i antigua fiscal en cap de l'estat de Califòrnia. Retingueu aquest nom, segur que se'n parlarà. Discurs molt en la línia "Obama", seré, assenyat, progressista. No sé acabarà aconseguint la nominació perquè ser dona i negra no són precisament dos atributs que cotitzin a l'alça en un país cada vegada més conservador, però vist el desengany de molts votants demòcrates que es van quedar a casa en no voler votar per la Hillary Clinton són candidats potencials a tornar a votar una candidatura progressista fresca i sense morts a l'armari.
Però encara més sorpresa ha estat l'anunci també aquesta setmana de la pre-candidatura -encara no confirmada, com a independent, - del que va ser conseller delegat de Starbucks, Howard Schultz, també multimilionari i amb ambicions polítiques. Tot i que en el seu plantejament diu que es vol presentar com a "centrista independent" (cosa que no se sap ben bé què vol dir), el cert és que era un tradicional votant demòcrata, i en cas de presentar-se finalment com a independent, segurament restaria vots a la candidatura demòcrata.
El que està ja força clar és que Donald Trump té clares ganes de tornar-se a postular com a candidat pels Republicans (malgrat que el seu índex de popularitat a l'equador del seu mandat és el més baix que ha tingut un president dels Estats Units en dècades, per sota del 40%) i que si el vot demòcrata es torna a fragmentar (o els simpatitzants es queden a casa) podem tenir un altre quatrieni amb Donald Trump, cosa que tindria, segur, conseqüències molt negatives per a l'estabilitat del Planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada