Fred polar

He tingut la sort antropològica d'estar treballant al Midwest dels Estats Units, a Columbus - on vaig passar gairebé la meitat de l'any passat-  els dies que ha tingut lloc el ja mundialment conegut vòrtex polar. 

Jo ja havia viscut interessants episodis de fred intens a alguns llocs del Planeta, i en concret als Estats Units, els dos hiverns que vaig viure a Chicago a començaments dels anys noranta. Temperatures, amb el fenòmen conegut com a "windchill factor" que baixaven fins als 20 graus Celsius negatius amb relativa facilitat. I allò era fred de debò. Fred de tancar escoles -els dies que feia molt de vent-, de recomanar a gent gran i criatures i persones amb problemes respiratoris no sortir de casa. En alguns casos la recomanació esdevenia prohibició. 

Jo recordo dies en què anava a peu de casa meva a l'oficina comercial de l'Ambaixada d'Espanya a Chicago on treballava i en un trajecte de més o menys un parell de kilòmetres hi arribava amb els cabells amb glaç. Hi havia companys que venien amb els esquís de fons utilitzant el "bicycle path" que circunda el llac Michigan perquè hi havia neu més o menys de novembre a març.

Trenta anys després he tornat a tenir, a la mateixa regió, al Sudest de Chicago però sempre al Midwest, sensacions similars però incrementades. Estar al carrer sense guants, gorro i molt abrigat més de cinc minuts era impossible, per dolorós. 

Puc assegurar amb rotunditat que en els meus cinquanta-dos anys de vida mai havia respirat un aire tan fred (ni tan pur també). Amb temperatures de -25 C i efecte tèrmic de -35 C la humitat del parabrises es congela i s'anula completament la visibilitat del cotxe. 

Respirar fa mal a menys que no es faci a través d'una màscara o amb la boca protegida per una bufanda. Els rius es congelen i els motors auxiliars del vehicles que abaixen les finestres o obren el portamaletes o el portó de la gasolina queden completament bloquejats. Per a poder circular cal entrar al cotxe i escalfar-lo durant una estona abans de poder-hi pujar (si el tens al carrer com ha estat el meu cas).

Aquesta fred, seca, sequíssima, té uns efectes al·lucionants. He vist -avui mateix, aquest matí- nevar a -15 C i la neu és com un núvol de cotó fluix. M'han vingut unes ganes al·lucinants de calçar-me uns esquís, o de sortir a derrapar amb el cotxe, però la realitat s'ha imposat i no he fet altre que anar a treballar. 

D'altres efectes són que, malgrat que aquesta zona dels Estats Units està relativament ben preparada per a continuar fent vida normal encara que faci molta fred i hi hagi molta neu (avui, tot i una nevada de 20 centímetres, totes les autopistes i carreteres estaven operatives), el vòrtex polar ha estat tan extrem que moltes indústries (sobre tot la de l'automoció) han tancat portes, no només pel fred, sinó per estalviar gas per a les llars. Com a resultat d'aquesta davallada de l'activitat, he experimentat una interessant sensació de ser en una autopista de 5 carrils pràcticament sol un dia laborable, o estar-me en un hotel de 80 habitacions amb només 3 ó 4 clients més.

És al·lucinant com s'ha deixat de parlar del "shutdown" del Govern Federal, de Venezuela i de les Presidencials de 2020 (tres temes que monopolitzen les notícies en aquests moments als Estats Units) perquè la fred ha colapsat els noticiaris.

Avui, amb una temperatura de -15 C quan he sortit de Columbus i sense "windchill factor", m'ha semblat que gairebé feia calor.