Ara que torno a ser als Estats Units, la informació del Judici sobre el "Procés" m'arriba en forma de resum de titulars per les connexions als diaris estatals (als Estats Units ni una sola paraula, a diferència del que passa a Europa) i per tant la segueixo de forma molt marginal.
No deixa de ser curiosa però una casualitat, que vista des de la distància, encara ho és més: el fet que dos judicis paral.lels (se celebren en el mateix moment temporal i tots dos afecten persones que han representat institucions catalanes significatives), el del "Procés" i el d'en Sandro Rosell, tinguin la coincidència de l'abús de la presó preventiva sense fiança que s'ha aplicat en ambdós casos.
La coincidència és precisament, en tots dos casos, una instrucció de part, gens objectiva, gens acurada, aliena al que ha de ser la màxima de la justícia, que és precisament la de preservar els drets del conjunt de la ciutadania. La Jutgessa Carme Lamela ha aconseguit el que mai s'havia vist en dret espanyol: mantenir un ciutadà en presó preventiva gairebé durant dos anys que el primer dia del judici, el jutge que presideix l'audiència deixa en llibertat provisional.
Fantàstic! Com queda el prestigi de la justícia espanyola? Molt tocat degut a una instrucció parcial i esbiaixada. Aquesta mateixa senyora és la que va enviar a la presó provisional a Cuixart i Sànchez acusats del delicte de sedició. Curiós, no? Pura curiositat. Torn d'ofici, en diuen.
En el cas del Procés, el jutge instructor Pablo Llarena, va fer, de forma anàloga, una instrucció de la que encara es fan un tip de riure a Alemània, a Bèlgica i a Suïssa, basada en les ganes de condemnar els membres del govern de la Generalitat que van impulsar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Novament, una instrucció esbiaixada, parcial, matussera i forçada ha fet que fiscalia hagi quedat plenament en evidència les dues primeres setmanes del judici, en la que tots els encausats han passat, igualment més d'un any el presó preventiva.
Home, posaria la mà al foc que en Rosell no és un sant (en aquest blogg l'he criticat més d'una vegada) i els que em coneixen saben que no és sant de la meva devoció, però per un individu que ni ha matat ni ha violat ni té cap possibilitat de destrucció de proves, una pena de presó tan bèstia em sembla una desproporció i un abús de poder que ratlla la prevaricació. Com si no hi haguessin mitjans, en ple Segle XXI per a prevenir el risc de fugida....
També objectivament penso que encara que els ex-membres del govern es facin ara els innocents i els càndits ("yo no hice nada malo señoría, sólo pretendíamos impulsar la negociación....") està més clar que l'aigua que van desobeïr reitedes vegades les advertències del Tribunal Constitucional, i no s'hi val a dir que l'Estat també ha incomplert. És jutja un cas i no l'altre. La desobediència és manifesta, notòria i demostrable i la justícia haurà de dictar una sentència que en cap cas podrà ser l'absolució (no parlo de Sánchez i Cuixart que aquests sí que no han fet res), però d'aquí a la rebelió, sedició i malversació, i, afegeixo, a la presó preventiva de 365 dies, hi ha un tram molt llarg.
Passi el que passi amb aquestes sentències, jo, si fos familiar dels afectats presentaria sengles demandes a Lamela i Llarena per prevaricació i abús d'autoritat. El president del Tribunal que jutja els polítics del Procés, Manuel Marchena, sabent que mig món està observant què passa allà dins, paga amb la mirada.
En tots dos casos, la instrucció ha fet un molt flac favor al prestigi de la justícia espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada