Els dos primers dies del macrojudici de dotze membres de l'ex-govern de la Generalitat de Catalunya no han deixat ningú indiferent. No hi ha cap mena de dubte que es tracta del judici més important que s'ha fet a Espanya des de l'adveniment de la democràcia del 77. El número de corresponsals estrangers acreditats n'és la mostra més evident.
Com també ho és que hi ha molta gent -bona gent, la majoria, de fet- , d'un costat i de l'altre, que no se sent còmoda amb aquest judici i la situació i conseqüències que ja ha generat molt abans que es dicti sentència. No hi ha cap mena de dubte que es tracta d'un judici polític, i això ho sap tothom, fins i tot els que participen a aquesta pantomima, perquè hi estàn obligats. No es pot oblidar que la causa la va començar el PP del Mariano Rajoy, però quan la justícia es posa en marxa, és impossible aturar-la. És procedimental, i la maquinària judicial en marxa és una apisonadora, que només es pot acabar políticament, és a dir, amb un indult proposat pel govern espanyol.
Altra cosa és la instrucció feta pel jutge Llarena, que és tan parcial, barroera i forçada que ni els tribunals alemanys ni els belgues ni els suïssos se l'han près seriosament. Perquè la instrucció sí que és marcadament política i el mal ja està fet, malgrat que el judici com a tal sigui processalment i procedimentalment inqüestionable. El mal està fet tan pels acusats com pel prestigi d'Espanya. De fet diria que ningú amb dos dits de front sap com sortir-se'n del fregat.
Quan l'Estat ha de fer una campanya internacional, mundial, de fet, per a prestigiar la imatge d'Espanya i de les seves institucions de justícia,...malu! que diria la meva mare. I si a sobre ho ha de fer amb discursos d'en Borrell distorsionant la violència desfermada per la policia nacional l'1 d'Octubre, encara pitjor, perquè el relat no se'l creu ningú, o gairebé ningú.
És la constatació més evident del fracàs de la política. El messianisme de pensar que els Catalans són els bons i els Espanyols els dolent, o a l'inrevés, segons qui s'ho miri, és una solemne barbaritat, perquè malgrat la ignorància de moltíssims ciutadans, ningú amb dos dits de cultura i de seny no se sent còmode amb el que està passant. De fet, l'immens fracàs de la manifestació espanyolista de diumenge passat tot i autocars pagats i dinàmica de la dreta i l'extrema dreta en creixement, n'és una mostra palpable. Al final, n'hi ha molt pocs, dels dos costats que no fan altra cosa que mirar d'inflamar masses incultes a benefici propi.
I el que és pitjor, amb la probable sentència, que per més ponderada que sigui, serà de pena llarga i totalment injustificable objectivament, perquè tot i que -insisteixo- ni els més puristes se sentin còmodes, les cartes estan marcades i ningú no podrà impedir que passi el que passi amb les sentències finals hi hagi pena llarga i un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans, malgrat que si qui governa és el PSOE, hi haurà de ben segur una proposta d'indult.
Veurem el que passa les properes setmanes i ho seguirem de prop, però molt em temo que el mal que quatre eixelebrats han fet acabarà passant una factura que patirem tots plegats durant molts anys en forma de confrontació i convivència deteriorada, potser, de forma irreversible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada