Eleccions 21D-Anàlisi d'emergència

Sense passió, i més per força que per ganes, hem seguit - de reüll- els resultats electorals de les eleccions autonòmiques d'aquest 21 de desembre.

I com de costum, segurament moltes formacions diran que són la guanyadora.

Més enllà dels guanyadors, que després abordarem, el que hi ha en aquestes eleccions són perdedors. I n'hi ha sobre tot dos, de molts clars. En aquestes eleccions ha perdut la radicalitat absoluta, representada en un extrem pel PP, artífexs les trampes amb fiscalia, audiència nacional, abús de posició dominant i impulsora de la repressió policial de l'1 d'Octubre i de l'aplicació del 155. Si demà al matí Xavier García Albiol continua sent el president del PP de Catalunya és que no hi ha ni un mínim de decència a les files del PP: o plega o el fan plegar. En "limpiando Badalona" i en "A por ellos" ha estat clarament derrotat, com ho ha estat per extensió, el seu amo, Mariano Rajoy Brey. M'ha fet una mandra terrible posar la tele per a veure els resultats, per això no puc ni vull imaginar-me com TVE justifica la derrota del PP (segurament invocant, com a mal menor, la victòria de Ciudadanos...). Però això, l'anàlisi de com els mitjans de la resta d'Espanya han tractat el resultat, serà objecte del meu Blogg de demà. Han perdut els 73% dels vots que van obtenir el 2015.

A l'altre extrem ha perdut la CUP. La radicalitat del nihilisme, del trencar-ho tot, de la via unilateral, dels principals causants de l'abisme en el que ens trobem a dia d'avui.  Els Fernàndez, Arrufats, Gabriels, Reguants, Salellas, Bolaños i companyia, han portat a forçar una via unilateral i amb terminis imposats que han acabat provocant el desastre més absolut. Quan la CUP va amenaçar el 2015 a no aprovar els pressupostos, el millor que podia haver fet l'Artur Mas era convocar eleccions. En una altra situació ens trobaríem avui. És impossible afirmar-ho, però molt plausible fer-ne hipòtesis. Han perdut el 60% dels vots que van obtenir el 2015.

A l'altra banda de la balança hi ha els guanyadors absoluts: Inés Arrimadas de Ciudadanos, que es catapulta fins als 37 diputats, guanyant-ne 12 respecte al 2015, i esdevenint la primera força política de Catalunya. I en segon lloc, L'estranya coalicció "Junts per Catalunya", el partit de Puigdemont, que contra pronòstic, és capaç de consolidar-se amb 34 diputats com a segona força política, amb un canditat a l'exili fugitiu de la justícia espanyola. Esperpent en estat pur tot això que està passant.

Conclusió de conclusions. Res no ha canviat. Del 48% del bloc independentista el 2015 s'ha passat al 47,54% d'ara. I el bloc unionista conserva el 43%: el dia de la marmota. El 155 no ha servit absolutament per res: ni minoria silenciosa ni majoria independentista. Divisió absoluta.

Conclusió de conclusions. Estem obligats a entendre'ns entre Catalans, estem obligats a fer un esforç d'entesa i de diàleg. De moment, qui més ha remat en aquesta direcció és en Miquel Iceta (amb poc ajut dels seus col·legues del PSOE, tot sigui dit). Unes noves eleccions ens porten a la paràlisi i, per extensió a l'abisme. Un govern independentista a les mans d'una CUP més radicalitzada i més minoritzada que mai ens porten a l'abisme.

Me'n vaig a dormir demanant en somnis un desig de sentit comú que em fa l'efecte que no em serà concedit....