Balanç d'un any trepidant

Crònica d'urgències. Escric aquest penúntim blog de l'any en aquestes hores prèvies al Cap d'Any en què els WhatsApps dels típics bons desitjos d'any nou esclaten de tothom per a tothom i en què es fan les trucades anticipades dels més íntims per evitar la saturació de xarxa de la mitja hora posterior a la mitja nit.

 

La veritat és que un any tan intens com aquest donaria per a un munt d'entrades temàtiques al blog, ordenades per capítols. Hi és que 2017 ha estat, sense dubte, un any especialment transcendental pels catalans i els espanyols, però per extensió ho ha estat pels nord-americans, pels francesos i pels sirians, per exemple.

 

Si hagués de destacar algunes de les coses més importants que ens han passat, òbviament des de la meva perspectiva, m'atraviria a nomenar els següents:

• Procés: fi de cicle. La votació de l'1 d'octubre, en un referéndum que va ser i no va ser al mateix temps, i que va ser una victòria i una derrota. 
• Procés: la judicialització de la política -per la incapacitat de Rajoy i la seva patuleia-  i la constatació que, malgrat que crec en una justícia, generalment independent i molt professional, disfuncions com una fiscalia embogida i una anomalia post-franquista anomenada Audiencia Nacional, han complicat de forma difícilment solventable a curt termini un afer que hagués estat molt més fácil d'abordar fent política.
• Catalunya: Les eleccions del 155, amb la constatació que els vots del no-referèndum es van mantenir fidels a una manera d'entendre Catalunya, i la constatació també que el vot unionista, ha sortit definitivament de l'armari i que per tant, només queda una solució: negociar i posar-se d'acord, primer entre catalans i després amb Espanya.
• Espanya: els judicis contra els afers de corrupció han continuat, però malgrat haver-hi 900 imputats del PP (sobre tot el l'afer Gürtel i derivades), n'hi ha molt pocs a la presó. 
• Espanya/Europa: el trencament definitiu dels eixos clàssics esquerra-dreta.
• Europa: l'elecció de Macron, un nouvingut, sense partit, de 39 anys, amb poca ideologia, però moltes idees, en paraules del filòsof Josep Ramoneda, "un triomf que semblava imposible", la constatació de la crisi de governança a nivell europeu.uropa: el populisme i la indisciplina d'alguns països d'Europa de l'Est, en particular Polònia, mostren la dificultat del projecte europeu.
• Europa: la negociació del "Brexit" demostra també que Europa és una realitat inconclosa.
• Món: el desastre global que està suposant la presidència de Donald Trump que "perpetra" en comptes d'executar. Les seves actuacions, juntament amb els escàndols i sospites, l'han portat a la popularitat més baixa que hagi tingut mai un president nord-americà només en 11 mesos.
• Món:  la crisi de Corea del Nord, irresolta, pot suposar un greu conflicte polític, diplomàtic i militar l'any 2018.
• Món: Rússia ha aconseguit que el seu protegit "Al Assad" hagi guanyat, de facto, la guerra civil a Síria, amb l'acceptació tàcita del món occidental.
• Món: l'eliminació territorial d'Estat Islàmic ha estat sense dubte una bona notícia, embrutada per la gran mortandat de civils que la reconquesta ha suposat.
• Economia: la irrupció a escala planetària de les criptomonedes, en particular en "bitcoin". Les criptomonedes canviaran en pocs anys la manera com ens relacionem econòmicament. Temps al temps.
• Economia: el cotxe sense conductor ja és una realitat a la que li queden molt pocs anys per a esdevenir un fenòmen global i quotidià. Temps al temps.
• Societat: em van impactar de forma especial dues morts. Dues persones joves a les que admirava profundament: Carme Chacón, als 46 anys, a causa d'una malaltia congènita del cor i en Carles Capdevila, als 52 anys, a causa d'un maleït càncer. En Carles em va ensenyar a estimar el periodisme, ja fa molts anys, com també ho havia fet la Tatiana Sisquella.