Si alguna cosa té de bo el "Presidente del Partido Popular de Cataluña", el grandíssim -per envergadura- Xavier García Albiol, és que les diu tal com raja. Va de cara, tant si "escombra la brutícia de Badalona" (se'n recorden?), com si en un míting electoral a Cerdanyola del Vallès acaba convidant a la concurrència a votar-lo amb un "A por ellos!!!" (molt coherent amb la idea que defensen, literalment, de "abrir una nueva etapa en la que la reconciliación y la recuperación sean los objetivos principales del nuevo Gobierno".
Amb la Terribas a Catalunya Ràdio ahir va acabar contestant una pregunta-trampa formulada per el candidat de la CUP, en Carles Riera (l'entrevistat no sap quin candidat a la presidència de la Generalitat ha formulat la pregunta). La pregunta tenia relació amb la menció que va fer García Albiol sobre les urnes del referèndum de l'u d'octubre, equiparant-les a un cubell de roba bruta.
I d'una cosa va passar a l'altra, i l'Albiol, es va quedar tan ample a l'afirmar que a casa seva, la seva dona renta la roba i ell té "altres qualitats" com una "certa habilitat en equips electrònics i elèctrics". Com en el cinema, la realitat supera sempre la ficció.
Ara entenc per què en la propaganda electoral que he rebut avui del PP a casa l'Albiol se m'adreça com a "Querido amigo" i a la meva dona també se li adreça com a "Querido amigo". És una certa idea d'Espanya, en que el que compta són els mascles ja que a les femelles se les suposa planxant i rentant la roba (tot i que, això sí, Albiol confessa -segurament amb certa vergonya o resignació- que sí que sap posar la rentadora, i afegeix que l'ha posat més d'una vegada...).
El "querido amigo", que fa la carta exclussivament en Castellà -no fos cas que a l'escriure-la en Català també li entrés un atac d'urticària o d'independentisme-, diu al seu missatge -vulgar, recurrent, predictible, sense una sola paraula del programa electoral que proposa el PP- a tenor literal: "vamos a seguir garantizando la unidad de España y el crecimiento del empleo". De fet, l'única menció a Catalunya la fa amb ñ, mentre que fins i tot a la carta de Mariano Rajoy, Catalunya l'escriu amb ny.
Tanta eloqüència i intel·ligència emocional per part de Xavier García és extraordinària. Probablement dec tenir alguna neurona de sexe femení al meu petit cervell, perquè no acabo d'entendre què té a veure garantir la unitat d'Espanya amb la creació d'ocupació....
Però segurament, segurament, dec tenir una visió massa femenina de les coses que només saben solventar els mascles. Com diu el seu company de files Mariano, a l'anvers de la mateixa missiva: "España nunca ha sido el problema. España es la solución". Doncs això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada