De totes les notícies d'ahir 6 de Setembre a Catalunya, dia intens, des d'un punt de vista polític i mediàtic (però això és mereix entrada a part al blog), la premsa internacional s'ha fet més ressó de la mai prou ben ponderada Pilar Abel -companya de professió de l'Aramís Fuster, una altra bruixa que no té desperdici.... (www.aramisfuster.es/inicio.html)- que no pas de l'aprovació de la llei del referèndum de l'1 d'octubre.
El fet és comprensible donat que qualsevol afer relacionat amb en Salvador Dalí continua acaparant gran antenció mediàtica, especialmente després del rebombori mundial que va suposar l'obertura de la cripta per a extreure mostres d'ADN del cadàver embalsamat del geni de Cadaqués.
Bé, fins aquí cap sorpresa. A aquestes alçades de la pel·lícula i només de furgar lleugerament en el currículum del personatge, m'hi jugo un pèsol que segurament ningú no dubtava que el resultat de les proves d'ADN acabarien confirmant que la senyora Pilar Abel és purament i simplement una impostora. Només cal veure-li la cara. Només cal sentir com parla, la seva vulgaritat extrema, i la pobresa conceptual dels seus arguments (l'entrevista telefónica que li van fer ahir des de RAC1 és una mostra que parla per si sola). Segur que l'escriptor Javier Cercas (i en Dalí des d'allà on sigui el seu esperit surrealista), també.
Però el que no em puc explicar és el per què la cosa ha arribat fins aquí. En deu dies hi haurà judici i la causa quedarà arxivada i la petició de paternitat desestimada. Em diu un amic que la senyora Abel ja s'ha declarat insolvent..., vaja! quina sorpresa! Els de la Fundació Gala-Dalí hauran d'anar a reclamar els danys i perjudicis al mestre armer....
No puc entendre que el sistema judicial espanyol permeti a una impostora que té tota la pinta d'impostora, que té uns arguments i aporta proves d'impostora i que parla com una vulgar impostora (com m'agrada recordar de tant en tant aquella dita que tant s'utilitza a Madrid -ciutat-: "Blanco y en botella, leche") aconseguir arribar al Tribunal Suprem, l'obertura de la cripta d'un geni intocable com Salvador Dalí (que té un dels millors buffets d'advocats de Catalunya - Cuatrecases- i acaparar l'atenció mundial durant moltes setmanes.
Segurament que es tracta d'una estretègia processal molt ben ordida per part dels advocats de la vident, i per tant Cuatrecases faria bé en fer-los una oferta, però segueixo sense entendre, per pur sentit comú, com es va arribar fins aquí.
Si jo fos l'administrador de la Fundació Gala-Dalí tinc clar a qui adreçaria la demanda de danys i perjudicis: als jutges que van admetre a tràmit la demanda de la pitonissa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada